Skyscraper City Forum banner
1 - 20 of 23 Posts

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #1 ·
Em pensava que teníem un fil per a les comarques centrals i... resulta que mai n'havíem tingut cap!

Doncs res, ara queda inaugurat. Celebrem-ho amb música:



I ara comencem:

El president destaca l’aposta per la promoció econòmica, els serveis a les persones, el medi ambient i l’educació
El Consell Comarcal aprova un pressupost de 15 milions d’euros, un 8,8% superior a l’actual
El Ple del Consell Comarcal de l’Anoia va aprovar dijous un pressupost per a l’any 2011 de 14.746.595,91 euros. Els números del Consell anoienc per al 2011 es van aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern (CiU i ERC), l’abstenció del PP, i els vots contraris d’ICV i PSC.


Aquests seran els quarts i darrers pressupostos aprovats per aquest govern al Consell Comarcal i Marc Castells, president de l'entitat, els qualifica de 'continuistes en el bon sentit de la paraula'. Segons Castells el més important és que el de l'Anoia és dels pocs Consells Comarcals on els pressupostos creixen respecte l'any anterior. Concretament, un 8,88%, una pujada que tot i això no és tan elevada com en els pressupostos passats —quan es van augmentar en un 20%.

Segons Castells, tenint en compte que al Consell Comarcal la majoria de recursos són finalistes i reverteixen directament a les persones, s'ha decidit invertir el màxim possible: 'en aquest cas hem apostat per reforçar les partides destinades a la promoció econòmica, els serveis a les persones, el medi ambient i l'educació', explica.

Promoció econòmica i Campus Motor
La partida més elevada, 4.208.464 euros, és la de promoció econòmica, que té per objectiu contribuir a la reactivació de l’economia anoienca. A banda dels eixos per a crear ocupació i fomentar la diversificació, el tema ‘estrella’ és el projecte Campus Motor de Castellolí.

El pressupost per a l’exercici 2011 també preveu destinar més de 4 milions a l’àrea d’educació, que gestiona el transport escolar de la comarca (donant servei a 2.250 alumnes) i el servei de menjador a 27 centres.

D’altra banda, l’àrea de Medi Ambient es dota amb 2 milions, els quals es destinaran a la gestió del servei de recollida de Residus Sòlids Urbans a 18 municipis, de la recollida selectiva de paper, vidre i envasos a 29 municipis, i de la planta de compostatge de Jorba, a més de campanyes de conscienciació a la ciutadania. El pressupost també preveu destinar més d’un milió d’euros en serveis de benestar social, com ara l’atenció domiciliària, l’atenció a les persones dependents, la gestió del transport adaptat, els projectes per a la gent gran, l’atenció a la infància i l’adolescència, les polítiques d’igualtat i l’àrea d’immigració.

Font: http://www.anoiadiari.cat/noticia/9...15-milions-d-euros-un-8-8-superior-a-l-actual

___________________

Més sobre el Parc Motor de Castellolí:

El circuit ha acollit aquest 2010 prop d'una vintena de competicions oficials
«Fins ara Parcmotor ha caminat sol però hi ha moltes possibilitats de crear negoci al seu voltant»
Anoiaemergent dijous, 04 novembre 2010. 01.00h El Parcmotor de Castellolí és una instal·lació sovint desconeguda entre els anoiencs però que cada setmana ateu molts visitants d'arreu del país —fins i tot d'arreu d'Europa— a la comarca. Tot i que encara no està completament acabat, el nombre d'usuaris, les competicions que s'hi fan i les marques d'automoció que hi han confiat per fer-hi proves o presentacions avalen l'èxit d'aquestes instal·lacions.


Segons Eva Hita, directora del Parcmotor, hi ha moltes coses per fer i crear sinergies econòmiques a la comarca. Jordi Mercader, vicepresident del Consell Comarcal de l'Anoia, ens explica el projecte del Campus Motor, una escola per formar pilots i mecànics d'alta competició que s'està promovent per aconseguir unir esforços amb el circuit.

Hita opina que la situació geogràfica del Parcmotor, a prop de Barcelona, de Lleida, al costat de l'autovia que uneix Barcelona i Madrid i a les portes d'Europa, és un valor més d'aquestes instal·lacions que cada dia atrauen més usuaris d'arreu. Aquest fet reforça la idea que l'Anoia és un bon punt geogràfic per a la creació de noves empreses.

Instal·lacions úniques a Europa
El Parcmotor de Castellolí vol donar serveis a totes les empreses, marques, aficionats i professionals de totes les modalitats del món del motor. Per això, compta amb un circuit de velocitat de 4.200 metres on es fan diferents activitats com rodades per a aficionats, presentacions i proves de productes. També hi ha un circuit escola amb característiques específiques per aprendre a millorar la conducció en zones lliscants, d'aigua... Un circuit Supermotard que és purament per a activitats d'oci i finalment les anomenades zones 'off-road', on es pot fer motocross i trial. També s'està treballant en la construcció d'un circuit d'enduro.

Aquesta concentració de circuits en un únic espai converteixen Parcmotor en un espai únic a Europa que ha atret, no només a aficionats, sinó també a prestigioses marques de motor. Eva Hita afirma: 'Totes les marques de motos han passat per aquí: Yamaha, Kawasaki, KTM, Husaverg i també moltes de cotxes: Infiniti, Lexus, Audi, Nissan per fer-hi presentacions i proves. La darrera presentació més mediàtica ha estat la que va fer Audi per lliurar un cotxe als jugadors del Barça.

Com crear sinergies econòmiques
Des del 7 de març del 2009, el Parcmotor de Castellolí està en ple funcionament però la comarca no ha notat que aquestes instal·lacions hagin portat un negoci paral·lel a l'Anoia i, com diu Jordi Mercader, 'fins ara, el Parcmotor ha caminat sol'. Segons Eva Hita, 'La comarca espera molt del Parcmotor, i hi ha moltes coses per fer a nivell de sinergies, però primer ens hem de constituir com una marca estable i prestigiosa'.

Més enllà del negoci turístic, hostaler i gastronòmic que es pot generar al voltant del parc, des del Consell Comarcal de l'Anoia s'està impulsant una iniciativa per construir un Campus Motor destinat a la formació de pilots i mecànics especialitzats. Per això, l'Ajuntament de Castellolí ja ha cedit uns terrenys que tenien destinats a equipaments; l'escola Monlau de Barcelona, especialitzada en estudis d'automoció, ha mostrat un fort interès, i el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ha donat un milió d'euros per començar el projecte.

Jordi Mercader es mostra molt il·lusionat amb aquest projecte que ja compta amb una maqueta, creu que: 'si aconseguim que a l'Anoia hi hagi el Parcmotor, un polígon industrial —el de Can Parera— vinculat a la indústria del motor, un polígon -el dels Ninots- dedicat al sector terciari, un aeroport corporatiu i un campus motor, es donaran a la nostra comarca un seguit de condicions inèdites a qualsevol punt del món'. Però Mercader puntualitza que perquè això sigui possible, primer és molt important que es finalitzi el Parcmotor, que és el que ha de funcionar com a eix i atractiu central.

El darrer cap de setmana de novembre, més de 1.000 persones
El 27 de novembre se celebrarà l'Off road festival al Parcmotor de Castellolí, amb diferents activitats preparades en els circuits de trial i motocross. Segons Eva Hita, esperen rebre més de 1.000 participants.

Tot i que el Parcmotor no estigui pensat per acollir-hi campionats de moto GP o de Fórmula 1, sí que s'hi celebren campionats de diverses modalitats de motor. D'aquesta manera, durant l'any 2010 s'han celebrat el Campionat de Catalunya i d'Espanya de Trial, els Superkids (destinat als pilots joves), el Campionat d'Espanya de Supermotard i de Motocross, entre d'altres.


Font

Font: http://www.anoiaemergent.cat/notici...moltes-possibilitats-de-crear-negoci-al-seu-v
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #2 ·
Els 3000 'Bons Homes' del 2010
El Camí dels Bons Homes, que va de Queralt al Castell de Montsegur, ha rebut la visita de tres milers de persones aquest any, segons ha reconegut el seu Consell Regulador



Imatge d'un tram de l'itinerari del Camí dels Bons Homes.

El Camí dels Bons Homes ha rebut la visita de més de 3.000 persones durant aquest any 2010. Segons la gerent del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, Karina Behar, tot i que la majoria dels visitants continuen sent catalans i francesos, cada cop hi ha més gent d'altres procedències que es mostren interessats en recórrer aquesta ruta. L'itinerari és un recorregut turístic de 189 km entre el santuari de Queralt, a Berga, i el Castell de Montsegur, situat al departament francès de l'Arièja. El trajecte ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els Càtars o Bons Homes durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició.

El Camí dels Bons Homes, convertit actualment en sender de Gran Recorregut (GR-107), es pot fer a peu, a cavall i en la majoria de trams, en bicicleta de muntanya. Segons la gerent del Consell Regulador, Karina Behar, es tracta d'una ruta turística de senderisme 'del tot consolidada'. Behar explica que la majoria dels visitants venen atrets per la història dels càtars i els paisatges del recorregut. El trajecte permet seguir les petjades del catarisme per les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès i el departament francès de l'Arièja.

Segons Behar, 'l'èxit' del Camí dels Bons Homes té molt a veure amb què es tracta d'una ruta gestionada. Això, segons la gerent, 'permet organitzar les excursions amb més facilitat'.

Malgrat tot, Karina Behar admet que cal millorar la qualitat d'alguns dels serveis que s'ofereixen al visitant. Sobretot, pel que fa als horaris dels àpats i a les instal·lacions. En aquest sentit, a finals d'aquest any hi ha previst editar un manual de bones pràctiques que s'ha fet de manera conjunta amb els empresaris de la ruta. La idea és que els serveis que s'ofereixen durant el recorregut, com és el cas de l'allotjament, s'adaptin més als hàbits dels excursionistes.

El president d'empresaris del Camí dels Bons Homes a la Catalunya Nord, Laurent Levoyer, també considera que cal millorar alguns dels serveis. En aquest sentit, celebra la reedició del llibre de receptes 'La cuina en el temps dels Bons Homes' que es té previst publicar a finals d'aquest any. D'aquesta manera, explica, 'podrem oferir més al·licients als nostres visitants'.

El Camí dels Bons Homes també té previst editar la guia 'A peu per camins de Càtars al Pirineu català - 14 excursions i passejades', amb la qual es pretén donar a conèixer el fenomen del catarisme amb excursions circulars d'un dia.

Font: http://www.regio7.cat/bergueda/2010/12/03/3000-bons-homes-del-2010/116668.html
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #3 ·
Els castellers convoquen una reunió de creació de la colla

La recentment iniciada colla castellera de Solsona ja disposa de més de 110 persones adherides. Aquest fet ha obligat els promotors a organitzar una trobada per formalitzar la creació de l'entitat. La convocatòria de la reunió és dissabte que ve, dia 4, a 2/4 de 9 del vespre, a la sala d'actes del Casal de Cultura. No obstant això, els promotors fan una crida a la gent interessada a participar en la creació de la colla a assistir al proper assaig, que es durà a terme a les 6 de la tarda al gimnàs de l'escola Setelsis i durarà unes dues hores. Durant la reunió es parlarà del nom i de l'escut de la colla, del color de la camisa i de la constitució de la primera junta, entre altres qüestions.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2010/12/03/castellers-convoquen-reunio-creacio-colla/116577.html
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #5 ·
Guixers adquireix una màquina llevaneu per a «tenir autonomia»

Guixers va estrenar ahir un nou vehicle polivalent que ha de servir principalment per garantir el bon estat dels camins rurals del municipi en casos de nevades i gelades intenses, però que permet "moltes funcions" i utilitzarà durant tot l'any, com va posar en relleu l'alcalde del municipi, Marià Chaure. El departament de Governació va lliurar, fa dos anys, una màquina llevaneu a la Coma i la Pedra que havia de compartir amb Guixers i Navès, un sistema "complicat", segons Chaure, que ha optat per tenir un vehicle propi per al municipi, fet que considera que els permetrà "tenir autonomia".
L'Ajuntament preveu utilitzar el vehicle a l'estiu incorporant-hi una cisterna per a l'extinció d'incendis o per transportar material a les diferents parròquies del municipi.
El funcionament d'aquest nou servei de manteniment de camins s'ha establert per mitjà d'un conveni amb la fàbrica que la multinacional alemanya Knauf té a Guixers. Segons aquest acord, l'empresa ha instal·lat i finançat una sitja per emmagatzemar la potassa i pagarà un terç de les despeses del personal que portarà el vehicle. D'altra banda, l'Ajuntament de Guixers pagarà la sal i garantirà el bon estat de les vies d'accés a les pedreres de Knauf i del seu recinte, "prioritzant els veïns del municipi", va apuntar Chaure.
El camió, de la marca Mercedes, ha tingut un cost de 126.000 euros, finançats amb ajuts de la Diputació de Lleida, del Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat i amb recursos propis de l'Ajuntament.

Font: http://www.regio7.cat/solsones/2010/12/23/guixers-adquireix-maquina-llevaneu-autonomia/119968.html
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #6 ·
Montserrat tanca la cuina de l'Abat Cisneros pel despreniment d'un roc
La pedra, d'uns dos metres de diàmetre, va caure sobre el sostre, que ha quedat malmès


L'hotel Abat Cisneros de Montserrat ha hagut de tancar el servei de menjador a causa del despreniment d'un roc que va caure sobre el sostre de la cuina, just sobre la zona de plats calents. La pedra, d'uns dos metres de diàmetre, va impactar a l'edifici i va quedar estancada sobre el sostre, però l'impacte va fer entrar runa i petits trossos de roc dins la cuina. El patronat de la muntanya de Montserrat preveu que el servei de menjador de l'hotel serà tancat durant uns dies. La resta de serveis de l'hotel, com el d'habitacions, funcionen amb total normalitat.
La zona on va caure el roc ha registrat altres cops despreniments, ja que la part posterior de l'hotel està situada just a tocar de la muntanya i habitualment hi ha petites pedres que llisquen i van a parar entre l'edifici i la paret de la muntanya o bé queden atrapades a la malla de protecció. El roc que va caure dimecres al matí, però, va ser d'una mida més gran del que és habitual i va malmetre el sostre. Tot i això, el patronat de la muntanya de Montserrat ha informat que no va fer falta activar el servei dels Bombers, ja que el despreniment no va afectar cap carretera ni cap via de pas de vianants.
Mentre el servei de cuina i menjador estigui tancat, els clients de l'Abat Cisneros s'han de desplaçar al restaurant de Montserrat, que és ubicat a l'edifici Mirador dels Apòstols, per a fer els àpats. El restaurant de Montserrat exactament ofereix la mateixa carta que el restaurant de l'hotel Abat Cisneros.
L'hora en què va caure el roc, a les sis del matí, va evitar danys personals, ja que la majoria de treballadors encara no eren a l'edifici i els clients encara estaven dormint, tot i que el soroll de l'impacte va despertar de cop més d'un client.
Els treballs, que van començar el mateix dimecres al matí, s'han centrat a picar la roca per anar-la desfent. Un cop esmicolada, s'ha pogut retirar tota la runa que ha deixat i s'ha pogut iniciar la reparació del sostre. Els treballs es podrien allargar unes setmanes perquè caldrà inspeccionar l'estructura del sostre i l'edifici per assegurar que no hagi quedat tocada. Tot i les obres per reparar el sostre de la cuina i el tancament del servei de menjador, els clients que estan allotjats a l'hotel no han notat cap molèstia.

Font: http://www.regio7.cat/bages/2010/12...cisneros-pel-despreniment-dun-roc/119195.html
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #7 ·
^^
Sort que no ha mort ningú. Amb un pedrot de dos metres... :shocked:
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #8 ·
Llum verda al nou pla urbanístic de la Catalunya Central
La comissió d'urbanisme autoritza la cessió de 3.000 metres quadrats de Fecsa-Endesa a l'Ajuntament de Manresa


La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat aquest dimecres un nou pla urbanístic que preveu construir 1.500 habitatges nous a Tona (Osona) durant els propers anys. També contempla eixamplar el teixit residencial a la zona La Canal i que el Sot Florit acabi amb un parc que faci d'anella verda. A Manresa, s'autoritza la proposta de l'ajuntament per tal que Fecsa-Endesa els doni 3.000 metres quadrats del sector Segre-La Catalana, a canvi de poder destinar unes instal·lacions que havia de cedir i que ara destinarà a usos industrials. A Avià (Berguedà), també s'ha aprovat el pla amb una modificació al sector de Graugés.

Un dels acords que ha pres aquest dimecres la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central, reunida a Berga, és l'aprovació del nou Pla Urbanístic de Tona. Un dels aspectes més rellevants d'aquest pla és la construcció de nous habitatges per encabir el creixement en nombre d'habitants previst durant els propers d'anys. Es preveu que la població passi dels 8.000 actuals fins als 12.000.

El director general d'Urbanisme, Pere Solà, ha destacat que Tona ha absorbit un augment destacable de nous habitants durant els darrers anys, provinents de l'àrea metropolitana gràcies a l'acostament del municipi a aquesta zona que ha propiciat la carretera C-17. Si bé l'ampliació de sòl industrial ja s'ha portat a terme, ara toca ampliar la zona residencial.

Un dels sectors que, en aquest cas, es recuperen és La Canal. Solà ha destacat que 'té una superfície important i el pla el torna a recollir i el manté perquè és un lloc ben situat, a continuació del nucli'. El nucli, afegeix, està situat entre la C-17 i la carretera que enllaça amb la de Manresa. En aquest aspecte, el pla també proposa una via alternativa que faria de variant entre la C-17 i la carretera de Manresa.

En termes generals, el que es contempla és un augment de 215 hectàrees de sòl per urbanitzar, amb una possible ampliació de 35 hectàrees més. No obstant això, també es preserven espais, com ara al camí de Puigbonic, sobre el qual el director general ha destacat que també comparteix dubtes l'ajuntament. Solà ha assegurat que és important mantenir-ne el sòl lliure, no edificar-hi, perquè és 'un entorn agrari amb característiques ambientals apreciables' i una zona 'de passeig dels vilatans'.

En darrer terme, el pla preveu una reducció de sòl edificable al sector de La Guixera i que el sector del Sot Florit acabi en un espai de parc, 'fent una anella verda que protegeixi la riera' i 'relligant el nou eixample amb la carretera a través d'aquest parc verd i del balneari', en paraules de Solà.

Fecsa i Manresa
El que també ha aprovat la comissió és una modificació parcial del pla de la capital del Bages en referència a 'les antigues instal·lacions de Fecsa-Endesa situades al bell mig de Manresa', tal com ha assenyalat Solà. 'Són unes instal·lacions que han quedat obsoletes i que el pla havia previst que fossin equipaments', ha afegit el director general.

Fecsa-Endesa havia de cedir aquest espai al municipi però, després d'arribar a un acord, l'Ajuntament de Manresa proposa que la companyia elèctrica se'l quedi per destinar-lo a activitats vinculades 'a la generació o distribució d'energia'. Pere Solà ha explicat que, a canvi, Fecsa-Endesa cedeix un espai proper de 3.000 metres quadrats on es fixa un sostre de construcció de 9.000 metres.

Canvi d'espai
Al Berguedà, destaca l'aprovació del pla d'Avià, especialment en l'apartat referent al sector de Graugés. Uns terrenys que l'ajuntament volia convertir en sòl urbanitzable es preserven perquè, segons Solà, 'malmetrien el paisatge'. Finalment, el consistori ho ha convertit en un espai lliure. Els propietaris que volien fer-hi cases, ha assenyalat el director general, 'tindran compensat el seu aprofitament a l'entorn de la colònia'.

Font: http://www.regio7.cat/economia/2011...-pla-urbanistic-catalunya-central/125569.html
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #9 ·
Els experts avaluen la qualitat dels vins del Pla de Bages
El Comitè de Tast de la Denominació d'Origen ha qualificat un total de 47 vins de 14 varietats diferents


El Comitè de Tast de la Denominació d'Origen Pla de Bages s'ha reunit aquest dijous per avaluar la qualitat de l'anyada 2010. Un total de cinc sommeliers, un tècnic de l'Institut Català del Cava i el Vi i el Secretari de la DO, Francesc Baltiérrez, han valorat les qualitats gustatives, l'olfacte i la tipicitat de cada vi. El Comitè ha qualificat un total de 47 vins de 14 varietats diferents: 14 blancs, 6 rosats i 27 ******.

Segons Baltiérrez, l'objectiu és 'fer una mitjana i determinar la qualitat final del raïm collit durant la darrera tardor'. A banda, el tast també serveix per decidir quins són els vins que no poden entrar dins de la DO perquè tenen 'algun defecte que ja no es pot corregir'.

En el cas que la imperfecció es pugui corregir, la DO avisa al productor del vi perquè ho faci. La DO Pla de Bages protegeix els vins produïts a la comarca. L'àrea de producció consta de 26 municipis i s'hi poden trobar vins de diferents varietats.

L'autòctona és la Picapoll, que dóna un vi blanc afruitat, d'aroma fresc. Aquest raïm ha esdevingut símbol d'identitat del Bages ja que és l'únic lloc d'Espanya on es conrea aquesta varietat. Pel que fa als raïms ******, també s'estan recuperant les varietats autòctones Picapoll negre, Sumoll i Mandó.

A banda, també es conreen d'altres varietats com la Macabeu, Perellada, Chardonnay, Sauvignon blanc i Gewürztraminer per a blancs, i Garnatxa, Ull de Llebre, Merlot, Cabernet Sauvignon, Cabernet franc i Syrah per a ******.

Font: http://www.regio7.cat/manresa/2011/...-qualitat-dels-vins-del-pla-bages/126807.html
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #10 ·
Òdena es rebel·la contra el risc d'esdevenir un barri d'Igualada
Un Pla Estratègic de la vila planteja un creixement demogràfic fins a 15.000 habitants, però controlat


El saló de sessions de l'ajuntament d'Òdena va ser l'escenari de la presentació del Pla Estratègic del municipi. El document, elaborat per la consultora Gallet i Niubó, analitza les principals potencialitats i amenaces del futur del municipi. L'estudi marca un sostre de 15.000 habitants en el futur, endreça el creixement i recomana avançar les mesures per dotar de serveis proporcionats el municipi, com ara un institut, i accelerar projectes com el polígon de la Zona Franca i el Centre d'Interpretació del Guix. Mesures que en bona part es prenen per evitar que el municipi sigui cada dia més un nucli que entri en la dinàmica urbana d'Igualada, per evitar que sigui un barri de la capital.

L'escenari tendencial és que el municipi arribi a tenir 40.000 habitants a llarg termini; l'estudi recomana acotar el creixement i fixar-lo en un sostre de 15.000, descartant per sempre el projecte de barri del qual es va parlar entre els nuclis de l'Espelt i les Casetes d'en Mussons.
Les línies del Pla Estratègic són dimensionar el municipi i evitar que els fluxos provinents de l'Àrea Metropolitana el desnaturalitzin. En primer lloc, reclama assegurar inversions com les de l'Outlet i la Zona Franca, i recalca la necessitat de preservar les zones rurals com a part de l'entorn "privilegiat", per una possible futura activitat turística.

De cara als serveis que es pu-guin derivar del creixement exponencial de la població, actualment Òdena té poc més de 3.200 habitants, l'estudi aconsella fer una reserva de sòl per construir un futur institut a fi d'evitar els desplaçaments dels joves a Igualada, i com un mitjà més de cohesionar el municipi.

En el mateix pla, i en relació amb el futur aeroport corporatiu de Catalunya, recomana convertir Òdena en una referència planificant un Centre de Formació Aeronàutica. Avui en dia, no n'hi ha cap a Catalunya: "seria una proposta estratègica en la mateixa línia que ho va fer fa uns anys amb la SEAT. Els temps no acompanyen, però cal mirar al futur".

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2011/03...a-risc-desdevenir-barri-digualada/134183.html
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #11 ·
Notícia LOL

El pla urbanístic que va frenar el ple d'Igualada rep un premi de l'IEC
L'Ajuntament d'Igualada considera que és una altra mostra que la proposta del consistori era vàlida


El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d'Igualada que va suspendre el ple el 2010 passat ha rebut el primer premi d'urbanisme de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori. Es tracta de la branca d'urbanisme de l'Institut d'Estudis Catalans. Ahir ho anunciava el tinent d'alcalde igualadí, Antoni Pàmies (PSC), responsable de la proposta del Pla General: "el que no va considerar el ple ha rebut el primer premi d'aquesta societat".
Per a Pàmies, que ja ha anunciat que no té previst continuar en l'equip del PSC a les municipals després de tres dècades com a regidor, el premi "és una satisfacció enorme". Creu que el reconeixement ha de fer contenta tota la ciutadania d'Igualada: "el ple el va retirar, la democràcia és així, però tots els que van dir que era impossible i inviable econòmicament no s'hi van trencar molt el cap".
El regidor afirma que "l'oposició va dir que era un desastre; per a l'IEC és evident que no, si ha rebut el premi d'urbanisme". Pàmies ressalta que en les consideracions del premi també hi ha la viabilitat econòmica de l'estudi del POUM, un dels punts més polèmics i que va causar una forta oposició per part de les associacions vinculades al barri adober del Rec.
Entre el jurat d'aquest premi hi ha la presència d'urbanistes com Antoni Solà Morales. El premi es concedeix amb periodicitat biennal.

Font: http://www.regio7.cat/anoia/2011/03...enar-ple-digualada-rep-premi-liec/134182.html
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #12 ·
La Generalitat aprova el nou escut heràldic de Sant Vicenç
La finalitat dels símbols propis és la de donar cohesió, remarcar els elements que són compartits com a mecanisme d'autoafirmació



El departament de Governació de la Generalitat ha oficialitzat el nou escut heràldic de Sant Vicenç de Castellet (Bages).

L'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet ha assumit un escut municipal que consisteix en fons d'argent de color blanc, amb un castell de color verd, element característic i tradicional del municipi, acompanyat d'una graella i una roda de molí (vermells), senyals amb els quals la iconografia acostuma a representar sant Vicenç màrtir.

L'escut i la bandera són, en la cultura catalana i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de cada comunitat. La finalitat dels símbols propis és la de donar cohesió, remarcar els elements que són compartits com a mecanisme d'autoafirmació.

Font: http://www.regio7.cat/bages/2011/03/17/generalitat-aprova-nou-escut-heraldic-sant-vicenc/133999.html
 

·
Moderator
Joined
·
28,566 Posts
Trampeja el cep i condueix ebri i sense assegurança

• Li havien immobilitzat el cotxe per donar positiu en una primera prova d'alcoholèmia

La Policia Local enxampa un conductor a qui havien immobilitzat el cotxe que, després de trencar el cep, s'ha endut el vehicle i conduïa per Manresa sota els efectes de l'alcohol, amb el permís caducat i sense assegurança. Els fets han passat aquesta matinada de dimarts a 1/4 de 5 quan Antonio M.H., de 42 anys i veí de Manresa, ha trampejat la immobilització del seu propi vehicle que s'havia aplicat després de donar positiu en una prova d'alcoholèmia. Els agents han localitzat posteriorment el conductor i ha tornat a donar positiu en el test i s'ha comprovat que tenia el carnet caducat i que no disposava d'assegurança.

La Policia Local li ha obert diligències per un delicte contra la seguretat del trànsit i infracció del Reglament General de Circulació.

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/20723
 

·
Moderator
Joined
·
28,566 Posts
Santa Margarida de Montbui, a la cabeza del paro en Cataluña

En la población de la comarca de Anoia una quinta parte de sus habitantes no tienen empleo

El paro ocupa las plazas y las terrazas de los bares de Santa Margarida de Montbui, en la comarca barcelonesa de Anoia. Es la población que registró una mayor tasa de desempleados en 2011, superior al 18% según un estudio de CC OO. “No hay trabajo para casi una quinta parte de los habitantes que podrían tener empleo”, explica Alejandro, un joven de 22 años que hasta hace ocho meses trabajaba. “Envío currículos a todas partes, pero ni se los miran. He trabajado en el pueblo, en diversas empresas de Cataluña, en Granada, pero ahora no hay nada”, cuenta este joven que se declara experto en conducción de camión y diversos tipos de máquinas utilizadas en la construcción de carreteras. Pasa la tarde de charla con los colegas en algunos de los bares de la carretera de Valls, eje central de la población.

Santa Margarida de Montbui añade a la situación de crisis generalizada problemas propios. Es un municipio eminentemente residencial, que apareció ante la necesidad de la capital comarcal, Igualada, de dar un techo a los centenares de inmigrantes que llegaban del sur de España en las décadas de 1950 y 1960 para encontrar empleo. Municipio sin empresas, ciudad dormitorio, con calles que conectan, sin interrumpir la continuidad urbana, con la capital. Una situación pareja a la que tiene Vilanova del Camí, la segunda población de la comarca de Anoia en el ránquing de municipios con más parados.

Teo Romero, alcalde socialista varias veces reelegido, argumenta que durante años los habitantes de Montbui no tuvieron problemas de empleo, porque los buenos años de la construcción amortiguaron el efecto de las profundas crisis de sectores fundamentales en la comarca como los curtidos de piel y el textil. La caída del sector de la construcción fue definitivo y dejó al descubierto las debilidades de una sociedad que “tiene niveles más bajos de formación y estudios que la media catalana”, admite su alcalde.

[...]

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/27/catalunya/1343393017_725361.html
 

·
Moderator
Joined
·
28,566 Posts
Els noms dels carrers de Vic

Es presenta el nomenclàtor on es cataloguen els 534 carrers de la ciutat

'Nomenclàtor, els noms dels carrers de Vic', és obra de Francesc de Rocafiguera i ha comptat amb la col·laboració del recentment nomenat cronista de la ciutat, Josep M. Solà i Sala. El llibre l'ha editat l'ajuntament amb el suport de la Institució Puig-Porret.

La idea, segons ha explicat el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Vic, Josep Rafús, és que tothom pugui saber com es diuen els carrers de Vic i perquè se'ls va posar aquest nom. D'altra banda també es fa un repàs a la història de cada carrer, ja que molts han canviat de nom segons el moment polític o el règim. Així trobem que el Passeig de Vic es va dir de Francesc Macià però també de Primo de Rivera. Per a Josep Rafús el nomenclàtor satisfarà la curiositat de molta gent .

A part de trobar-lo a l'oficina de turisme en forma de llibre, es podrà consultar a la web de l'Ajuntament. Les noves tecnologies permetran que es pugui mantenir sempre actualitzat. En total s'han catalogat i descrit 534 carrers de la ciutat.

L'autor, Francesc de Rocafiguera explica que el llibre està actualitzat fins el 4 de juny, que es van crear dos carrers nous a la ciutat. A Mitjans del XIX el nom dels carrers es comença a decidir en ple municipal. El primer carrer amb nom propi que va posar l'ajuntament va ser el de Jaume Balmes. Actualment l'únic personatge estranger rellevant de la història que té un carrer a Vic és el Dr. Fleming.

http://www.xarxanoticies.cat/societat/article?id=1040428

http://www.vic.cat/fitxers/nomenclatorvic
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Discussion Starter · #18 ·
Buscaran gas i petroli a la Catalunya central
Una empresa madrilenya ha demanat permís per mirar si hi ha o no jaciments d'hidrocarburs


Ja fa dies que s'especula que el subsòl de la Catalunya central podria ser ric en hidrocarburs i ara una empresa madrilenya vol esbrinar si és cert. La firma Montero Energy ha sol·licitat dos permisos al departament d'Economia i Empresa de la Generalitat de Catalunya per buscar jaciments a una zona àmplia de l'interior del país.
Font: http://www.xarxanoticies.cat/infolocal/catalunya_central/article?id=1040730
 

·
Moderator
Joined
·
28,566 Posts
Un futur «lobby territorial» a la Catalunya central

Els alcaldes de Manresa, Vic, Igualada, Berga i Solsona buscaran sinèrgies en educació, transport o serveis socials

Els alcaldes de Manresa, Vic, Igualada, Berga i Solsona han signat aquest dimecres a la capital del Solsonès el manifest fundacional de la Taula d'Alcaldes de la Catalunya Central. Els batlles han acordat reunir-se dos cops l'any amb l'objectiu de sumar esforços i buscar sinèrgies en temes com l'educació, el transport i, fins i tot, en el procés cap a l'estat propi. L'alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), ha destacat que un dels objectius és esdevenir un "lobby" per "defensar aquest territori i la capitalitat de les nostres comarques". Els representants municipals creuen que la Catalunya Central és un "motor important" dins del país amb una població de més de 500.000 persones.

La voluntat dels batlles és sumar esforços i dissenyar possibles accions conjuntes que permetin fer més eficients les administracions locals. Les trobades entre els alcaldes es faran dos cops l'any i seran itinerants. La previsió és que la propera reunió sigui a Igualada.

El batlle de Solsona, David Rodríguez, ha explicat que la voluntat és "sumar esforços i buscar sinèrgies per poder superar situacions difícils i aconseguir que les nostres comarques i ciutats avancin". Rodríguez ha apuntat que la Taula està oberta a tots els municipis i institucions de les comarques que representen, tot i que les ciutats fundacionals del manifest són les cinc capitals de comarca. Els batlles han redactat un manifest fundacional amb quatre principis bàsics que són els de cooperar internament, esdevenir un lobby territorial, representar les comarques i treballar a partir del criteri de flexibilitat.

Rodríguez ha apuntat que entre els camps en què poden treballar conjuntament s'hi troben el del transport públic, les infraestructures, els serveis socials, la promoció econòmica o el coneixement. En aquest sentit, el batlle de Manresa, Valentí Junyent, ha explicat que en el camp de l'educació ja es comencen a veure resultats de la cooperació entre territoris amb la creació de la nova Universitat de la Catalunya Central, resultat de la fusió entre la FUB i la UVic.

L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ha ressaltat que les capitals de comarca "també fan avançar el país" i "han d'aportar molt en el projecte futur de creació de la nova nació catalana". Segons ell, aquestes ciutats són "motors importants" que "tenen capacitat per crear progrés i coneixement".

Compromís amb el procés cap a l'estat propi

Els representants municipals també han volgut deixar clar que tots ells estan "compromesos amb el procés que ha endegat el país cap al dret a decidir". "Hi creiem i hi apostem fermament", ha constatat Rodríguez. A més, el batlle de Solsona ha expressat que les ciutats de la Catalunya Central "poden jugar un paper important en el procés d'alliberament nacional".

La Llei de governs locals

En la reunió, els batlles també han discutit sobre la futura Llei de governs locals. En aquest sentit, l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha denunciat que "no es pot fer una llei de governs locals sense fer esment ni que es tingui en compte el paper que juguen les capitals de comarca, no només pel benestar dels ciutadans, sinó també pel seu exercici de capitalitat". Per això, ha explicat que en el moment que la llei es presenti al Parlament "des dels diferents grups farem les aportacions pertinents perquè es tinguin presents les capitals de comarca".

http://www.naciodigital.cat/noticia/57258/futur/lobby/territorial/catalunya/central
 
1 - 20 of 23 Posts
Top