SkyscraperCity banner
1 - 20 of 524 Posts

·
Moderator
Joined
·
28,448 Posts
Discussion Starter · #1 ·
Educació creu necessari revisar el model d'immersió lingüística

• Sosté que cal adequar-lo a la nova immigració i donar-li un nou impuls

La immersió lingüística a les escoles, un model impulsat a principi dels anys 80 amb l'objectiu de garantir la catalanització de l'ensenyament davant l'elevada concentració de població d'origen no catalanoparlant en algunes zones, necessita ser "revisat", "repensat", "actualitzat". Cal donar un nou impuls a la immersió que garanteixi la identificació del català com a llengua vehicular i de comunicació a l'escola en una societat que ha canviat molt en els últims vint anys.

Aquest és l'aposta defensada pel departament d'Educació després que més de 700 mestres i professionals de l'educació de tots els territoris de parla catalana subscrivissin recentment la necessitat de revisar el model d'immersió lingüística en unes jornades celebrades a Barcelona. Les jornades, titulades Cap al plurilingüisme des de la immersió i organitzades pel departament, la Universitat de Barcelona, l'Institut Europeu de Programes d'Immersió, el govern de les Illes Balears i Escola Valenciana, van comptar amb la participació d'experts d'universitats catalanes, del País Basc i del Quebec.

Els mestres van coincidir que calen noves estratègies d'immersió perquè la realitat d'ara no és la d'abans, ni pel que fa a la procedència dels alumnes ni quant a la presència del català a la societat, una teoria avalada des d'Educació. Als anys 80 els alumnes nouvinguts procedien gairebé exclusivament de la resta de l'Estat i tenien com a llengua materna el castellà, coneguda pels educadors. Ara la immersió ja no es fa només respecte del castellà, ja que els alumnes provenen dels cinc continents, i en la majoria dels casos els mestres desconeixen les seves llengües d'origen.

Immersió també a secundària

Així, si abans una de les estratègies de la immersió era que els educadors fessin veure que no entenien la llengua dels nouvinguts, ara aquest recurs ja no és aplicable en els mateixos termes, ja que els mestres sovint no entenen ni un borrall la llengua dels alumnes.

Cal tenir en compte, d'altra banda, que tradicionalment la immersió s'ha treballat al segon cicle d'educació infantil i primer de primària, mentre que els últims anys el degoteig constant d'alumnes nouvinguts als instituts fa que actualment també es faci immersió en un sentit ampli als centres de secundària, a través de les aules d'acollida d'immigrants.

Hi ha un segon factor, però, que alguns professionals consideren encara més important que aquest, i és el de la pèrdua de l'ús social de la llengua, que inevitablement ha repercutit en una disminució de la utilització que en fan els alumnes en el recinte escolar. "El català ha deixat de ser la llengua de comunicació habitual entre companys", referma el subdirector de Llengua i Cohesió Social del departament d'Educació, Josep Vallcorba, que afegeix que "no n'hi ha prou que tot l'ensenyament es faci en català: hem de recuperar el pati, el passadís i l'entorn". Els mestres han detectat que fins i tot alumnes amb bones notes en llengua catalana, "després no fan servir el català per a res".

Potenciar la llengua oral

Partint d'aquesta realitat, tant Vallcorba com els participants de les jornades creuen que l'impuls a la immersió no passa per introduir més hores de català al currículum, sinó per refermar les estratègies d'aprenentatge de la llengua des de totes les matèries. En aquest sentit, es considera imprescindible reforçar el treball de la llengua oral, des dels registres més formals -potenciar l'argumentació i la construcció d'un discurs cohesionat en català, per exemple- fins als més informals i col·loquials, vinculats a l'oci i l'esport. En cas contrari, afegeixen, hi ha el perill que la llengua "es llatinitzi".
Es tracta de "promoure el treball interactiu" perquè els alumnes "sentin la necessitat d'utilitzar el català" i no l'associïn només a un escenari determinat. Per això cal "crear espais dins l'aula", des de la de matemàtiques fins a la de gimnàstica, en què el català sigui la llengua de comunicació en un ampli ventall de situacions i converses, amb l'objectiu d'"apropar-la" als alumnes.

Vallcorba assenyala que no cal fer grans invents, tenint en compte que les escoles catalanes compten amb una sòlida experiència en la utilització d'aquestes pràctiques. Però també admet que el fet que "ja es doni per suposat que l'ensenyament es fa tot en català" ha provocat un cert "relaxament" que, afegit al canvi que ha experimentat la societat, fa necessària una revisió del model.

--

AVUI.
 

·
Moderator
Joined
·
28,448 Posts
Discussion Starter · #2 ·
Objectiu: "No generar anticossos"

Josep Vallcorba, subdirector de Llengua i Cohesió Social, no vol en cap cas transmetre un missatge "pessimista" pel que fa a la situació de la llengua a l'escola, perquè és conscient que s'"ha fet molt bona feina" i que els mestres no ho tenen fàcil en un entorn en què l'ús social del català està reculant. "Es tracta -insisteix- d'adaptar els programes d'immersió a la nova realitat amb voluntat d'actualitzar-los", aprofitant, per exemple, els avantatges de les noves tecnologies. En aquesta revisió es vol emfatitzar el treball dels aspectes "emocionals" de la llengua, no centrar-se en els "estrictament acadèmics", amb l'objectiu de "no generar anticossos".

D'altra banda, es considera fonamental que aquest nou impuls a la immersió es dugui a terme amb un ampli consens social que permeti que, igual que a finals dels anys setanta l'escola catalana va identificar-se amb una escola "de qualitat, democràtica, pedagògicament innovadora i europea", es torni a crear ara una situació "de vent a favor" per renovar aquestes estratègies.

En un context, però, en què la presència d'alumnes immigrants està en creixement continu, l'aposta és que el català es converteixi en "l'eix vertebrador d'un projecte plurilingüe". En aquest sentit, tenint en compte que és impossible introduir l'amplíssima varietat de llengües dels alumnes nouvinguts en el currículum -es calcula que les llengües d'origen superen les 200-, Educació aposta per aprofundir en el treball de les "actituds lingüístiques" i fomentar "l'autoestima" de tots els parlants. També es vol millorar la competència dels alumnes en castellà i anglès.

--

AVUI.
 

·
Moderator
Joined
·
28,448 Posts
Discussion Starter · #3 ·
Remar contra corrent

• Els mestres lamenten que la feina de l'escola amb la llengua no trobi coixí en un entorn on el català gairebé no s'usa

Pe a alguns mestres que fa vint anys van ser pioners en la implantació dels programes d'immersió lingüística a les escoles, el principal problema en l'aplicació del model no està en el canvi d'alumnat nouvingut, sinó en l'entorn. Si el català no resulta prou "atractiu" per als nouvinguts és perquè no el veuen "necessari": els alumnes constaten com fora de l'escola poden expressar-se perfectament sense parlar la llengua.

Hi ha altres professionals que sostenen, en canvi, que la nova immigració obliga a fer un replantejament d'estratègies, perquè el fet que el mestre desconegui les llengües d'origen planteja noves dificultats. D'altra banda, els tutors de les aules d'acollida de secundària assenyalen un problema afegit: com més grans són els alumnes, més els costa aprendre una altra llengua.

Finalment, algunes de les persones consultades també admeten que s'ha caigut en una certa "inèrcia" en l'aplicació del model perquè no hi ha la mateixa conscienciació social que abans. En qualsevol cas, tots tenen la sensació que remen contra corrent, tot i que això no els fa caure en el desànim: han de convèncer els alumnes de la necessitat d'aprendre català en entorns en què la presència de la llengua és gairebé inexistent.

"El model d'immersió continua sent vàlid metodològicament", explica Victòria Carbó, mestra des de fa vint anys del CEIP Coves d'en Cimany, del barri del Carmel de Barcelona, i una de les pioneres en l'aplicació dels programes d'immersió lingüística. El mestre "ha de tenir sempre present que ha de parlar a l'alumne en català", i treballar la llengua "des de totes les assignatures", especialment la llengua oral, perquè la conversa "és un dels pilars de la didàctica". "Si les coses es fan bé, conclou, "en condicions normals, qualsevol nen nouvingut, sigui d'on sigui, pot parlar el català al cap de tres mesos".

LA COMPETÈNCIA EN CATALÀ HI ÉS

Carbó parla des de la seva experiència com a membre d'un equip de mestres que "constantment s'està reciclant" en una escola situada en un entorn "99% castellanoparlant". "La nostra funció és aconseguir que els alumnes siguin competents en català, i aquesta competència hi és", afirma. "El que ja no depèn de nosaltres -afegeix- és l'ús que després en fan, perquè no podem estar en les seves converses".
D'aquest mateix parer és Cristina Herrando, mestra del CEIP Sant Miquel de Cornellà. Creu que el canvi d'alumnat nouvingut no ha de comportar necessàriament un canvi en les estratègies d'immersió. Senzillament, "obliga a treballar encara més els registres de la comunicació no verbal". Independentment d'això, admet que aquest projecte, "com qualsevol altre que es dugui a terme a l'escola, sempre s'ha de revisar". "El problema -afirma- és que el català ja no té el prestigi d'abans en l'àmbit social: ara la llengua de prestigi és l'anglès".

Estela Fernández, una altra mestra compromesa amb la qüestió lingüística, originària de Lleó i amb una llarga experiència en l'aplicació dels programes d'immersió des de l'escola Llibertat de Badalona, defensa, en canvi, que l'allau de nouvinguts dels últims anys, de nacionalitats múltiples, "ha comportat molts canvis". Al seu curs de 2n de primària té alumnes "dels cinc continents", i el desconeixement de les llengües d'origen dificulta l'aplicació d'algunes de les estratègies "tradicionals" de la immersió. Segons aquesta mestra, però, el principal problema està en el fet que "ni els mestres, ni els pares, ni al nivell social hi ha la mateixa sensibilitat pel que fa a la llengua que la que hi havia fa vint anys", quan, recorda, "la immersió era una opció voluntària". D'altra banda, afegeix, "l'Administració tampoc no esmerça els mateixos recursos que destinava llavors a aquests programes, ni en la formació inicial dels mestres ni en l'aportació de materials didàctics". "La immersió és ara la normalitat -sentencia Fernández-, i els mestres i les mestres ens hem anat acomodant en certa manera al que fèiem".

La realitat del CEIP Can Clos de Barcelona, al barri de Montjuïc, és una altra. Malgrat que la majoria d'alumnes són d'ètnia gitana i gairebé tots castellanoparlants, "dins de l'aula es parla català en totes les àrees, però a l'hora de pati no se n'ha parlat mai". En aquest sentit, res no ha canviat. Tot i tractar-se d'una escola "100% immersió", Castillo reconeix que és possible que hi hagi hagut un "cert relaxament" en l'aplicació dels programes, perquè ara els mestres "no comencen de nou: tenen molta més experiència".

"Quan rebem la visita d'algun exalumne i ens parla en català, passegem l'alegria per tot el claustre", diu aquesta mestra, perquè aquest exalumne és l'"excepció". Un dels problemes afegits, assenyala, és que moltes famílies són de classes socioeconòmicament desfavorides o amb risc de desestructuració, per la qual cosa als professionals també els resulta difícil aconseguir que el català "no passi a segon terme".

MÉS DIFICULTATS A SECUNDÀRIA

Des de l'Institut Thos i Codina de Mataró, una de les professores de l'aula d'acollida, Maria Majó, sosté plenament que la nova immigració obliga a fer "una adequació" de les estratègies d'immersió. No només perquè els mestres desconeixen les llengües d'origen: també perquè aquestes llengües són "més diferents" del català i perquè "abans només hi havia dues llengües a l'aula, i ara n'hi ha moltes". Empar Solé, tutora de l'aula d'acollida de l'Institut Miquel Taradell de Ciutat Vella, amb un 85% d'immigrants i també pioner en l'aplicació d'aquesta mesura -abans que fos "reconeguda" per l'Administració-, no creu, en canvi, que calgui canviar les estratègies d'immersió per l'origen dels nouvinguts. Per a aquesta professora, la principal dificultat està en el fet que aquests alumnes de 12, 13 anys o més "tenen les estructures lingüístiques molt més consolidades" i "els costa molt més aprendre una nova llengua".

Majó comparteix aquest parer, i afegeix que l'aprenentatge del català també és més difícil per a aquests alumnes perquè viuen immersos en una triple "crisi": la motivada per la pròpia adolescència, la derivada del trencament amb el seu país d'origen -que s'acusa més en nens més grans-, i la que suposa sovint la integració "en un entorn difícil, en què no sempre veuen acomplertes les expectatives amb què van marxar del seu país". Aquestes dues tutores coincideixen amb la resta de professionals consultats que si l'esforç que es fa des de l'escola perquè aquests nois aprenguin català no va acompanyat de campanyes de sensibilització i d'un compromís més gran de les institucions per promoure l'ús social de la llengua, és molt difícil que la feina dels mestres pugui arribar a quallar.

--

AVUI.
 

·
Registered
Joined
·
3,662 Posts
Sky said:
Remar contra corrent

• Els mestres lamenten que la feina de l'escola amb la llengua no trobi coixí en un entorn on el català gairebé no s'usa

Pe a alguns mestres que fa vint anys van ser pioners en la implantació dels programes d'immersió lingüística a les escoles, el principal problema en l'aplicació del model no està en el canvi d'alumnat nouvingut, sinó en l'entorn. Si el català no resulta prou "atractiu" per als nouvinguts és perquè no el veuen "necessari": els alumnes constaten com fora de l'escola poden expressar-se perfectament sense parlar la llengua.

Hi ha altres professionals que sostenen, en canvi, que la nova immigració obliga a fer un replantejament d'estratègies, perquè el fet que el mestre desconegui les llengües d'origen planteja noves dificultats. D'altra banda, els tutors de les aules d'acollida de secundària assenyalen un problema afegit: com més grans són els alumnes, més els costa aprendre una altra llengua.

Finalment, algunes de les persones consultades també admeten que s'ha caigut en una certa "inèrcia" en l'aplicació del model perquè no hi ha la mateixa conscienciació social que abans. En qualsevol cas, tots tenen la sensació que remen contra corrent, tot i que això no els fa caure en el desànim: han de convèncer els alumnes de la necessitat d'aprendre català en entorns en què la presència de la llengua és gairebé inexistent.

"El model d'immersió continua sent vàlid metodològicament", explica Victòria Carbó, mestra des de fa vint anys del CEIP Coves d'en Cimany, del barri del Carmel de Barcelona, i una de les pioneres en l'aplicació dels programes d'immersió lingüística. El mestre "ha de tenir sempre present que ha de parlar a l'alumne en català", i treballar la llengua "des de totes les assignatures", especialment la llengua oral, perquè la conversa "és un dels pilars de la didàctica". "Si les coses es fan bé, conclou, "en condicions normals, qualsevol nen nouvingut, sigui d'on sigui, pot parlar el català al cap de tres mesos".

LA COMPETÈNCIA EN CATALÀ HI ÉS

Carbó parla des de la seva experiència com a membre d'un equip de mestres que "constantment s'està reciclant" en una escola situada en un entorn "99% castellanoparlant". "La nostra funció és aconseguir que els alumnes siguin competents en català, i aquesta competència hi és", afirma. "El que ja no depèn de nosaltres -afegeix- és l'ús que després en fan, perquè no podem estar en les seves converses".
D'aquest mateix parer és Cristina Herrando, mestra del CEIP Sant Miquel de Cornellà. Creu que el canvi d'alumnat nouvingut no ha de comportar necessàriament un canvi en les estratègies d'immersió. Senzillament, "obliga a treballar encara més els registres de la comunicació no verbal". Independentment d'això, admet que aquest projecte, "com qualsevol altre que es dugui a terme a l'escola, sempre s'ha de revisar". "El problema -afirma- és que el català ja no té el prestigi d'abans en l'àmbit social: ara la llengua de prestigi és l'anglès".

Estela Fernández, una altra mestra compromesa amb la qüestió lingüística, originària de Lleó i amb una llarga experiència en l'aplicació dels programes d'immersió des de l'escola Llibertat de Badalona, defensa, en canvi, que l'allau de nouvinguts dels últims anys, de nacionalitats múltiples, "ha comportat molts canvis". Al seu curs de 2n de primària té alumnes "dels cinc continents", i el desconeixement de les llengües d'origen dificulta l'aplicació d'algunes de les estratègies "tradicionals" de la immersió. Segons aquesta mestra, però, el principal problema està en el fet que "ni els mestres, ni els pares, ni al nivell social hi ha la mateixa sensibilitat pel que fa a la llengua que la que hi havia fa vint anys", quan, recorda, "la immersió era una opció voluntària". D'altra banda, afegeix, "l'Administració tampoc no esmerça els mateixos recursos que destinava llavors a aquests programes, ni en la formació inicial dels mestres ni en l'aportació de materials didàctics". "La immersió és ara la normalitat -sentencia Fernández-, i els mestres i les mestres ens hem anat acomodant en certa manera al que fèiem".

La realitat del CEIP Can Clos de Barcelona, al barri de Montjuïc, és una altra. Malgrat que la majoria d'alumnes són d'ètnia gitana i gairebé tots castellanoparlants, "dins de l'aula es parla català en totes les àrees, però a l'hora de pati no se n'ha parlat mai". En aquest sentit, res no ha canviat. Tot i tractar-se d'una escola "100% immersió", Castillo reconeix que és possible que hi hagi hagut un "cert relaxament" en l'aplicació dels programes, perquè ara els mestres "no comencen de nou: tenen molta més experiència".

"Quan rebem la visita d'algun exalumne i ens parla en català, passegem l'alegria per tot el claustre", diu aquesta mestra, perquè aquest exalumne és l'"excepció". Un dels problemes afegits, assenyala, és que moltes famílies són de classes socioeconòmicament desfavorides o amb risc de desestructuració, per la qual cosa als professionals també els resulta difícil aconseguir que el català "no passi a segon terme".

MÉS DIFICULTATS A SECUNDÀRIA

Des de l'Institut Thos i Codina de Mataró, una de les professores de l'aula d'acollida, Maria Majó, sosté plenament que la nova immigració obliga a fer "una adequació" de les estratègies d'immersió. No només perquè els mestres desconeixen les llengües d'origen: també perquè aquestes llengües són "més diferents" del català i perquè "abans només hi havia dues llengües a l'aula, i ara n'hi ha moltes". Empar Solé, tutora de l'aula d'acollida de l'Institut Miquel Taradell de Ciutat Vella, amb un 85% d'immigrants i també pioner en l'aplicació d'aquesta mesura -abans que fos "reconeguda" per l'Administració-, no creu, en canvi, que calgui canviar les estratègies d'immersió per l'origen dels nouvinguts. Per a aquesta professora, la principal dificultat està en el fet que aquests alumnes de 12, 13 anys o més "tenen les estructures lingüístiques molt més consolidades" i "els costa molt més aprendre una nova llengua".

Majó comparteix aquest parer, i afegeix que l'aprenentatge del català també és més difícil per a aquests alumnes perquè viuen immersos en una triple "crisi": la motivada per la pròpia adolescència, la derivada del trencament amb el seu país d'origen -que s'acusa més en nens més grans-, i la que suposa sovint la integració "en un entorn difícil, en què no sempre veuen acomplertes les expectatives amb què van marxar del seu país". Aquestes dues tutores coincideixen amb la resta de professionals consultats que si l'esforç que es fa des de l'escola perquè aquests nois aprenguin català no va acompanyat de campanyes de sensibilització i d'un compromís més gran de les institucions per promoure l'ús social de la llengua, és molt difícil que la feina dels mestres pugui arribar a quallar.

--

AVUI.

L'escola Coves d'Encimany està davant de casa meva...
 

·
Moderator
Joined
·
28,448 Posts
Discussion Starter · #5 ·
El Defensor pide que se proteja el derecho a estudiar en castellano

El defensor del pueblo, Enrique Múgica, ha enviado una carta a la ministra de Educación, María Jesús San Segundo, para mostrarle su malestar y "creciente preocupación" ante la lesión de derechos que sufren quienes quieren usar el castellano "como lengua vehicular" y residen en comunidades autónomas con lengua cooficial. El defensor protesta porque, según relata, son cada vez más frecuentes las quejas en las que "se pone de manifiesto la nula efectividad de la opción lingüística de quienes desean recibir enseñanzas oficiales en lengua castellana", especialmente en Cataluña, Baleares o Galicia.

Múgica sostiene que en la práctica los alumnos cuya lengua familiar es el castellano o los que llegan a estas comunidades procedentes de otras se ven obligados a estudiar en otro idioma, "quedando sin efectividad alguna en el ámbito de la enseñanza su libertad de opción lingüística".

Dos niños sordos

La carta se centra en el caso concreto de Cataluña, donde ni siquiera se informa a los padres de los derechos lingüísticos de sus hijos. Y detalla un caso extremo en esta comunidad, de dos hermanos de 5 y 10 años, sordos de nacimiento, que tienen instalado un implante coclear, cuya lengua familiar, la que conocen, es el castellano. Ambos van a un colegio público de Cataluña y reciben el apoyo de un logopeda durante cuatro horas semanales. Asegura el defensor que, a pesar de la insistencia de los padres para que esas clases especiales las reciban en castellano, la Administración catalana impone que se llevan a cabo en la lengua cooficial.

"Es decir, que a dos niños sordomudos se les impone el mismo régimen de inmersión lingüística que a los demás alumnos, cuando parece evidente que el apoyo logopédico prestado en una lengua que desconocen no contribuye en absoluto a paliar su deficiencia, les dificulta el proceso de aprendizaje y les impide el logro de los objetivos que corresponden a las etapas educativas que deben cursar", explica.

La conclusión de la experiencia de esta institución es que existe "una progresiva minoración de las libertades y derechos lingüísticos de quienes optan por el uso del castellano, quedando así en entredicho el ejercicio del derecho a usar esta lengua que a todos reconoce el artículo 3 de la Constitución, el cual también proclama el deber de todos de conocerla".

Múgica pide en la carta que la ministra se ocupe de garantizar estos derechos a través de la nueva Ley Orgánica de Educación, ahora en discusión en el Congreso.

--

El País.
 

·
Banned
Joined
·
565 Posts
Una altra vegada amb això?

Però si el propi Tribunal Constitucional ja es va pronunciar fa anys i va dir que dir que la immersió lingüística era constitucional!

Quina mandra tot plegat...
 

·
Moderator
Joined
·
28,448 Posts
Discussion Starter · #7 ·
Perilla la immersió lingüística.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat una escola de Badalona (Barcelonès) a donar classes en castellà a un alumne de primària els pares del qual ho van demanar. La decisió judicial estableix un precedent per a altres pares que també ho han demanat i que han topat, fins ara, amb la negativa de la conselleria d'Educació en defensa de la immersió lingüística. L'alumne rebrà ara, de manera individualitzada, quatre hores en castellà. El TSJC ha optat per aquesta decisió com a mesura cautelar mentre resol el recurs que va presentar la família contra la negativa del Departament. A la foto, la consellera d'Educació, Marta Cid, amb el seu número dos en una roda de premsa a la seu del Departament.

--

e-noticies.com
 

·
Banned
Joined
·
565 Posts
Gran campanya contra la immersió lingüística

Barcelona · 02/02/2006

Paral.lelament a la campanya orquestrada pel PP contra el projecte d’Estatut, en la que col.laboren obertament els elements més jacobins del PSOE i dels aparells de l’Estat, hi ha una operació d’afebliment i desnaturalització de la realitat nacional i lingüística catalana. Aquesta campanya s’articula descaradament des del diari El Mundo i des de diferents associacions ultranacionalistes espanyoles que tenen com a missió fonamental acabar amb un dels patrimonis més importants de cohesió de Catalunya, la idea de Catalunya “un sol poble”, volent importar a la societat catalana la mateixa estratègia que han portat a terme a Euskadi a través de la presentació d’aquella societat com una societat fracturada.

Entre les associacions que hi ha darrera d’aquesta ofensiva hi ha Convivència Cívica Catalana, que va impulsar Alejo Vidal-Quadras, la plataforma Ciutadans de Catalunya, coneguda com els “pijos” intel.lectuals de Catalunya, i altres grups sorgits dels entorns de la Fundació Francisco Franco, a més d’altres organitzacions minoritàries de l’entorn del PSC-PSOE a Catalunya que reconeixen un cert lideratge de Josep Borell. Aquest amalgama, que també compta amb suports dintre els aparells de l’Estat, va decidir en una reunió celebrada a Madrid fa unes setmanes que, a més d’una oposició frontal al nou Estatut, prioritzaria entre els seus objectius acabar amb la immersió lingüística, tal com va declarar obertament a TV3 Francisco Caja.

L’operació també disposa d’elements infiltrats en el poder judicial que mai es van atrevir a fer una ofensiva d’aquestes característiques durant els diferents governs de Jordi Pujol i que si van fer algun intent van fracassar rotundament. Però ara creuen que poden aprofitar unes certes febleses del govern tripartit i aprofitar tàcticament el gran nombre d’escolars de diferents orígens ètnics i lingüístics per tal de proposar que la llengua vehicular de l’escola sigui la castellana. Davant d’aquesta situació la consellera d’Educació, Marta Cid, ha actuat amb contundència i ha denunciat l’intent de “politització interessada” per acabar amb el model d’immersió lingüística existent a Catalunya des de 1983, un model que “ha tingut uns resultats excel.lents”.

El que no han entès aquests sectors és que la immersió lingüística és un dels elements vitals de la cohesió social del país irrenunciable no sols per les forces del govern tripartit sinó també per CiU: una campanya d’aquestes característiques en contra de la llengua catalana i la immersió és una operació casus belli en contra de la societat catalana.

www.tribunacatalana.com

3.02.06
 

·
Registered
Joined
·
145 Posts
Els alumnes catalans saben tant castellà com els espanyols

El domini de la llengua castellana és idèntic al de la mitjana estatal, segons una avaluació del ministeri

La competència lingüística és inferior a la dels països de l'OCDE


Els alumnes catalans tenen un domini de la llengua castellana idèntic al de la mitjana estatal, tant a educació primària com a secundària, segons posen de manifest els últims estudis promoguts per l'Institut Nacional d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (INECSE), dependent del ministeri d'Educació.

L'última avaluació en llengua castellana realitzada per aquest organisme al final de la primària (12 anys) l'any 2003, a partir de proves comunes consensuades i aplicades a tot l'Estat, revelen que el percentatge global d'assoliment de competència és del 65% de mitjana tant a Catalunya com a l'Estat. Quatre anys enrere, el 1999, el percentatge era exactament el mateix en tots dos casos.

En l'avaluació del 2003, els índexs d'adquisició de competències en castellà pel que fa a comprensió de la llengua i expressió escrita també eren idèntics entre la mitjana catalana i l'estatal: del 63% en comprensió i del 71% en expressió escrita.

Resultats a secundària

Els resultats de l'avaluació de l'INECSE realitzada a finals de la secundària obligatòria (16 anys) l'any 2000 confirmen aquesta tendència: el nivell global de competència en llengua castellana era del 63% entre els alumnes catalans i del 64% de mitjana entre els estudiants de tot l'Estat.

Pel que fa a comprensió oral i escrita en castellà, els alumnes catalans se situaven fins i tot una mica per sobre de la mitjana espanyola (72% enfront d'un 69%). En expressió escrita, la mitjana era del 58% en tots dos casos, i només en literatura, els alumnes catalans se situaven per sota dels de la mitjana de l'Estat.

Segons el president del Consell Superior d'Avaluació de la conselleria d'Educació, Joaquim Prats, aquests resultats demostren que "el sistema bilingüe no penalitza el castellà ni a la primària ni a la secundària".

Prats va recordar, no obstant, que aquest percentatge del 65% d'assoliment de competències en castellà (que no equival a una puntuació de 6,5) se situa per sota de la mitjana dels països de l'OCDE. "La llengua, les llengües en general, són el gran cavall de batalla tant a Catalunya com a la resta de l'Estat", va indicar Prats.

--

AVUI
 

·
Moderator
Joined
·
28,448 Posts
Discussion Starter · #10 ·
El Sistema Català d'Educació - l'ensenyament a Catalunya

El curs escolar començarà amb 967 barracons, 165 més que el curs passat

El curs escolar començarà el 15 de setembre que ve amb 967 barracons a Catalunya, 165 més que l'any passat. Segons dades facilitades pel Departament d'Educació, 798 d'aquests mòduls estaran habilitats com a aularis on s'impartiran classes. La resta –169– es destinaran a altres funcions, com per exemple gimnàs, menjador o sala polivalent. La comparació de l'evolució del nombre de mòduls es fa més difícil aquest any, el primer en què les dades facilitades pel departament desglossen l'ús a què es destinen. Per a aquest curs, s'han fet 69 mòduls nous i se n'han retirat 61 que no tenien les condicions desitjables. Per sort, els nous barracons no seran l'única novetat del nou curs pel que fa a infraestructures educatives. El Departament d'Educació ha invertit 417 milions d'euros en obres de noves construccions, grans ampliacions i reformes i millores de centres educatius. Durant aquest curs entraran en funcionament, arreu del país, 65 centres de nova construcció, se n'han rehabilitat o ampliat 43 i s'han fet actuacions de millora a 599 centres. El creixement dels centres públics ha estat constant en els últims anys. Si en el curs 2003-2004 n'hi havia 2.571, aquest curs començarà amb 3.011.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2989211
 
Joined
·
3,954 Posts
Hi ha fins i tot barracons a la Pobla de Segur. Van tancar una de les dues escoles que hi havia hagut sempre i a l'any següent instal·len uns barracons :crazy: Suposo que surt més econòmic mantenir uns barracons que un edifici en condicions...
 

·
Caloret faller
Joined
·
6,476 Posts
Da la impresión de que esos barracones han de ser graneros con techo de uralita y la cosa es algo distinta, lo digo por si acaso...
 

·
Registered
Joined
·
3,662 Posts
Ho deia per aquesta notícia:

http://www.libertaddigital.com/soci...ngua-en-que-se-educaran-sus-hijos-1276346966/

Però la cosa és que quan va sortir la vaig veure en molts altres mitjans, i ara només surt a LD. Per la data potser era una innocentada...
El que és una innocentada contínua és aquest "diari digital" que esmentes.

Si t'hi fixes, el que diu al títol i el que diu al primer paràgraf no tenen res a veure. La part correcte és la del primer paràgraf...
 

·
Moderator
Joined
·
28,448 Posts
Discussion Starter · #20 ·
Ficaran una casella addicional als papers de matriculació, res més.
 
1 - 20 of 524 Posts
Top