SkyscraperCity banner
1 - 20 of 49 Posts
Joined
·
3,954 Posts
Discussion Starter · #1 · (Edited)

·
¡Viva el metro!
DavoR
Joined
·
38,367 Posts
^^Em sona molt haver-la vista, a quina adreça es troba?
:?
Gràcies!
:wink2:
 

·
ZERO
Joined
·
17,460 Posts
Al 2005 van fer el Casa Decor. El millor de aquella expo precisament els espais on el interiorista intervenia el mínim respectant materials. Recordo una cuina impressionant i una sala enorme amb les pareds mig destrossades força impactant.

Bona idea de fil Xussep.

A10
 
Joined
·
3,954 Posts
Discussion Starter · #5 ·
Casa Estapé

I continuo amb la Casa Estapé, al Passeig de Sant Joan núm. 6. Edifici modernista d'ús residencial del 1907 de l'arquitecte Bernardí Martorell i Rius.

Segons la web de l'Ajuntament de Barcelona:

Edificació entre mitgeres, de planta baixa i cinc plantes pis, que destaca per la singularitat de la façana i el coronament amb una cúpula coberta d’escates de ceràmica de colors. A la façana trobem múltiples materials i elements formals propis del llenguatge modernista com són la pedra treballada, el maó vist, la ceràmica, el ferro forjat i els esgrafiats. Hem de destacar el tractament amb esgrafiats amb temes geomètrics i florals del parament pla de la façana del qual sobresurten la tribuna central, de pedra a la primera planta i les balconades, amb diferents solucions de llosana i amb diferents solucions constructives per aguantar-la. Cal destacar, també, l’exuberància de l’element de coronament on el maó vist es combina amb el ferro forjat.
Algunes imatges de l'edifici:









 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Així que es diu Casa Estapé? Doncs aquesta sí que la tinc molt vista, sempre que vaig al Norma Còmics :D.
 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
^^ I ben orgullós! :D
 
Joined
·
3,954 Posts
Discussion Starter · #10 ·
Casa Llopis Bofill

Xamfrà C/ Bailèn - C/ València

Arquitecte: Antoni M. Gallissà i Soqué

Edifici d'habitatges plurifamiliar, situat en un xamfrà i fent mitgera amb els respectius contigus tant pel carrer València com pel carrer Bailèn. L'edifici segueix una de les tendències que per aquelles dates estaven en boga a casa nostra: la combinació cromàtica que produeix una façana resolta amb maó vist (planta baixa, planta superior i emmarcaments dels forats arquitectònics) i estuc amb esgrafiats. L'arquitecte Antoni Maria Gallisà va comptar amb la col·laboració del també arquitecte Josep Maria Jujol per a la realització dels esgrafiats. Aquesta tendència, contraposada a la del modernisme efervescent en el seu cromatisme i en la seva decoració, també va estar posada en pràctica per Joan Rubió i Bellver a la Torre Roviralta –més coneguda com El Frare Blanc– de l'avinguda del Tibidabo per bé que en aquesta casa no hi ha esgrafiats. Tenint en compte les dimensions de la façana de la casa i per tal de resoldre els seus angles, Gallisà optà per col·locar a les cantonades i al centre unes tribunes –avui, la central es troba modificada en les dimensions dels forats dels finestrals, així com el parament de la darrera planta que, a totes les tribunes, originalment era de maó vist i no d'estuc.

D'aquest edifici destaca la seva factura i la gran plasticitat atorgada a les solucions formals, gràcies als coneixements dels materials i de les tècniques constructives que Gallisà, amb aquest projecte, ens demostra que dominava perfectament.
Algunes fotografies de l'esterior:




















 
Joined
·
3,954 Posts
Discussion Starter · #11 ·
Casa Comalat

Xamfrà Av. Diagonal - C/ Pau Claris - C/ Còrsega

Arquitecte: Salvador Valeri i Popurull

Edifici entre mitgeres que ocupa un solar que travessa de banda a banda una illa de forma triangula, a causa de l’alineació de la Diagonal. Per tant, és una edificació amb dues façanes a carrer. Aquestes, resoltes en llenguatge modernista, són absolutament diferents entre si. La façana de la Diagonal, on s’han de destacar la tribuna i l’important coronament on es contraposen formes toves i pesades, recorda algunes solucions gaudinianes. És a la façana del carrer Córsega, però, on la imaginació de l’arquitecte adquireix el nivell més important, ja que en el fons es tracta d’una transposició de solucions pròpies dels patis interiors d'illa a una façana principal i on es resolen amb especial habilitat constructiva els elements de tancament, especialment unes interessantíssimes solucions d’obertures corregudes tancades per persianes enrotllables. En aquesta façana es mostra d’una manera especial l’extraordinari treball artesanal, present també a la resta de l’edifici, especialment en les tècniques del mosaic, els vitralls i la fusteria.
Ha d’esmentar-se també el treball realitzat al vestíbul de l’edifici.
Algunes imatges de www.flickr.com:































 

·
Cervesa espacial
Joined
·
6,160 Posts
Què maca la Llopis Bofill!
 
Joined
·
3,954 Posts
Discussion Starter · #13 ·
Seminari conciliar de Barcelona

Illa formada pels carrers Balmes, Diputació, Enric Granados i Consell de Cent

Arquitecte: Elias Rogent i Amat

Any de construcció: 1879-1885

El conjunt del Seminari ocupa la totalitat d'una illa de l'Eixample i està envoltat per un mur que fa que el complex es tanqui sobre si mateix. L'edifici, amb planta en forma de creu grega, ocupa el centre de l'illa deixant a les quatre cantonades uns espais buits d'edificació inicialment ocupats per jardins.

La construcció se centra sobre l'edifici de l'església, de planta de creu llatina, que té façana al carrer Diputació i es col·loca perpendicularment a aquest. L'església queda englobada per les altres edificacions, que contenen les aules, antics dormitoris i altres dependències ordenades al voltant d'uns patis. Aquests, organitzats com uns claustres, recorden els de la veïna Universitat tant per la seva tipologia com pels elements formals utilitzats.

El conjunt d'edificacions segueix les línies de l'arquitectura medievalista, tant de moda en aquells moments i més exactament del que es coneix com a neoromànic i utilitza, excepte a l'edifici de l'església, materials de poca qualitat (obra arrebossada, teula àrab,...) per donar una imatge d'austeritat. Del conjunt destaca, a part de l'església ja esmentada, el cimbori d'aquesta (similar al del monestir de Poblet), centre de tota la composició de l'edifci, que és un dels elements més visibles del conjunt.

Aquest, com que està envoltat per un alt mur, és un dels edificis i espais de caràcter semipúblic menys coneguts del districte.
Algunes imatges:








































 
Joined
·
3,954 Posts
Discussion Starter · #14 ·
Casa Francesc Burés i Borràs, obra modernista del 1905 de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer.

Segons la web de l'Ajuntament de Barcelona:

El plànol de l'edifici preveia, en els dos vèrtexs del xamfrà que ocupa, sengles torretes de planta circular i coberta cònica –de les quals només es construí una, solució usual en els edificis rellevants de l'època. De la façana, tota de pedra, cal destacar el tractament dels paraments, de carreus sense polir, el ràfec de la coberta, els ferros dels balcons i la característica decoració de formes corbes, presents especialment en els ornaments escultòrics de la barana correguda del principal, de les dues tribunes i dels emmarcaments dels balcons.

Actualment l'edifici, ben conservat pel que fa a les obertures dels baixos i a la gran escala d'honor, acull la seu social, magatzems i oficines de l'empresa tèxtil fundada pel promotor de la casa, amb la qual cosa es conserva encara un cert aire del funcionament original. Al principal, la sala de reunions de l'empresa és instal·lada al menjador i sala d'estar primitius, on es conserva bona part de la decoració modernista, amb mobles i mosaics de Gaspar Homar, fusteria de Joan Carreres i pintures murals d'Oleguer Junyent.
Com de costum, la pàgina web de l'Ajuntament no dóna la informació actualitzada referent a l'edifici. D'acord amb la notícia publicada al diari El Punt:

L'Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir (17/3/2007) la compra per 26 milions d'euros de la Casa Burés, un edifici modernista situat a l'Eixample, a la confluència dels carrers Girona i Ausiàs Marc, amb l'objectiu de convertir-lo en un centre d'interpretació del modernisme i en la seu barcelonina del Museu d'Arquitectura i Urbanisme.

La Casa Burés es va construir entre 1900 i 1905 a partir dels plànols de l'arquitecte Miquel Pascual Tintoré –autor també del mercat de la Llibertat de Barcelona, per exemple– i amb la col·laboració de Francesc Berenguer, considerat la mà dreta de Gaudí. L'edifici està catalogat com a bé cultural d'interès local i està protegit des del 1979, té dues entrades independents i disposa d'uns 7.000 metres quadrats de superfície.
Durant aquests darrers anys la Casa Burés s'ha utilitzat com a set de rodatge de moltes produccions d’època i anuncis. La més coneguda és la pel·lícula Darkness, de la qual es van rodar tots els interiors en aquesta casa.

Algunes fotografies de la façana i els interiors:













 
Joined
·
3,954 Posts
Discussion Starter · #15 · (Edited)
Conjunt del recinte de l'Escola Industrial

Illa formada pels carrers Comte d'Urgell, Rosselló, Viladomat i París.

Enginyer industrial: Rafael Guastavino Moreno

Any de construcció: 1869-75 i 1913-31

El conjunt, que abasta l'àmbit de quatre illes de l'Eixample, correspon a l'antiga fàbrica de brodats dels germans Batlló, concebuda segons el model de les colònies industrials, amb obradors i residència per als treballadors. D'aquest moment es conserven l'edifici dels telers, cos paral·lelepipèdic de maó i maçoneria amb torretes a la façana, avui conegut com "edifici del Rellotge"; les naus de les filatures que, semisoterrades per tal de mantenir el grau d'humitat convenient, rebien llum zenital i són ara els soterranis de l'actual Escola d'Enginyeria Tècnica, i l'alta xemeneia de setanta metres d'altura i planta poligonal, tota de totxo.

A partir de 1927, Joan Rubió i Bellvé posa en marxa un ambiciós pla de sistematització del conjunt, construint el cos d'accessos, amb un vestíbul d'embigat radial; l'Escola del Treball, l'Escola de Bells Oficis, ara enderrocada, la Capella, interessant estructura d'arcs parabòlics, i la Residència d'Estudiants. L'arquitectura d'aquest conjunt d'edificis, enllestits el 1931, és molt remarcable, tant per la seva concepció espacial, amb acurats tractaments de la llum, com per les solucions constructives i decoratives que, tot i emmarcables dins un modernisme tardà, es decanten episòdicament cap a una sensibilitat noucentista més pròpia del seu moment històric i del programa desenvolupat.
Algunes imatges:











































 

·
¡Viva el metro!
DavoR
Joined
·
38,367 Posts
^^L'Escola Industrial m'agrada molt, de sempre, és una passada.
:drool:
Tenia un amic que estudiava i treballava allà i jo hi anava molts cops a recollir-lo per veure l'edifici, parlo de 1990-91.
:yes:
 
Joined
·
3,954 Posts
Discussion Starter · #17 ·
Cine Coliseum

Gran Via de les Corts Catalanes 595-599 (entre Rambla Catalunya i Balmes)

Arquitecte: Francesc de Paula Nebot i Torrents

Any de construcció: 1923


Edifici d’ús públic enllestit el 1923 i destinat a acollir un espectacle aleshores incipient, que segueix al màxim l’ús dels cànons acadèmics en la linia dels Beaux Arts, patrocinats per la burgesia que sustentava la dictadura de Primo de Rivera. Es tracta d’una construcció representativa del corrent monumentalista, abarrocat i oficialista, del qual tant els espais interiors com la façana –de complexa volumetria, presidida per una gran cúpula flanquejada de torretes i tot plegat recobert d’abundants escultures realitzades per Pere Ricart–, en són un dels exemples més contundents i significatius.
Algunes imatges:





























 

·
¡Viva el metro!
DavoR
Joined
·
38,367 Posts
^^Aquest teatre-cinema és genial!
:drool:
Vam veure Titanic allà dintre i semblava que estiguéssim dins el vaixell.
:eek:
 
1 - 20 of 49 Posts
Top