Joined
·
28,831 Posts
^^ Al web d'Ibis diuen que obren el juny: http://www.ibishotel.com/es/discovering-ibis-hotel/current_network.shtml#C03
Projectes a Lleida
2101 - 2120 of 2827 Posts
Finalment sembla que tindrem l´esperada plaça davant de l´auditori! El pàrquing actual fa fàstic!
A mi al projecte li trobo a faltar més arbres. Amb el clima lleidatà quin sentit té construir una plaça mig desforestada en la qual a l´estiu no t´hi pots estar.
A mi al projecte li trobo a faltar més arbres. Amb el clima lleidatà quin sentit té construir una plaça mig desforestada en la qual a l´estiu no t´hi pots estar.
Joined
·
19 Posts
La web d'Ibis deixa fer reserves per aquests dies, tot i que parli alhora de la inauguració dels hotels al juny. Els diaris van recollir el 17 d'abril com a data de posada en marxa. El que és clar és que hi ha anuncis de l'obertura en diferents punts de la ciutat i que també s'han posat senyals amb indicacions per arribar als establiments a llocs com el polígon industrial del Segre. El donem per inaugurat, Sky? Tallem la cinta nosaltres? :lol:
Per cert, amb ganes de veure la plaça de l'Auditori, però estic d'acord amb ilergeta i jo també hi posaria més arbres.
Per cert, amb ganes de veure la plaça de l'Auditori, però estic d'acord amb ilergeta i jo també hi posaria més arbres.
:lol:
Joined
·
28,831 Posts
Paeria i Diputació de Lleida signen el conveni urbanístic per al desenvolupament de la unitat d’actuació de l’Illa de la Maternitat
Acord institucional en benefici de la ciutat de Lleida per a la urbanització de la cèntrica plaça i un futur aparcament subterrani
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el president de la Diputació, Joan Reñé, han signat aquest dimarts el conveni urbanístic per al desenvolupament de la unitat d’actuació de l’Illa de la Maternitat, que permetrà que l’Ajuntament pugui construir un pàrquing subterrani i la urbanització de la cèntrica plaça gràcies a la cessió que la Diputació fa del subsòl d’aquesta parcel·la.
El paer en cap ha destacat que "l'acord institucional permet tirar endavant un projecte important al servei de la ciutat, que serà la urbanització de l'Illa de la Maternitat i que permetrà un aparcament de més de 300 places en aquella illa al servei de la ciutadania i dels equipaments culturals de l'entorn i de l'Eix Comercial". Així, mateix, Ros ha manifestat la voluntat de l'Ajuntament de Lleida de treure a licitació pròximament aquest projecte ja que hi ha empreses interessades en explotar el pàrquing subterrani i, en conseqüència, d'urbanitzar la plaça a canvi del cànon que haurien d'abonar.
Aquest conveni modifica i substitueix els anteriors, el primer signat en data 26 de novembre del 2006 i el darrer el 21 de març del 2011. El nou acord és fruit d’un replantejament per buscar l’equilibri econòmic.
En aquest nou conveni, i després de noves valoracions, es deixa com a única contrapartida per eximir a la Diputació de Lleida de l'obligació d’urbanitzar l’interior de l’Illa de la Maternitat un solar a l'illa de Sant Anastasi (interior del passatge Santa Anna), propietat de la Diputació i que passa a mans de la Paeria. Així, doncs, la Corporació Provincial queda exempta de la cessió de la finca de Torre Vicenç, que continua en la seva propietat i que, segons ha avançat el president de la Diputació, Joan Reñé, la partida pressupostària que tenien compromesa la destinaran a la rehabilitació d'aquest equipament.
Per la seva banda, i en virtut d’aquest acord, l’Ajuntament de Lleida redactarà el projecte d’urbanització dels espais verds pendents d’executar en el interior del’Illa de la Maternitat (UA6) i executarà aquestes obres per un import de 600.000€.
Per la seva banda, la Diputació es queda sense l’obligació d’urbanitzar aquesta plaça interior de l’Illa Maternitat i cedeix a l’Ajuntament el solar de l’Illa de Sant Anastasi, valorat amb el mateix import, derogant tot allò que deien els anteriors convenis.
http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=15634
Acord institucional en benefici de la ciutat de Lleida per a la urbanització de la cèntrica plaça i un futur aparcament subterrani
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el president de la Diputació, Joan Reñé, han signat aquest dimarts el conveni urbanístic per al desenvolupament de la unitat d’actuació de l’Illa de la Maternitat, que permetrà que l’Ajuntament pugui construir un pàrquing subterrani i la urbanització de la cèntrica plaça gràcies a la cessió que la Diputació fa del subsòl d’aquesta parcel·la.
El paer en cap ha destacat que "l'acord institucional permet tirar endavant un projecte important al servei de la ciutat, que serà la urbanització de l'Illa de la Maternitat i que permetrà un aparcament de més de 300 places en aquella illa al servei de la ciutadania i dels equipaments culturals de l'entorn i de l'Eix Comercial". Així, mateix, Ros ha manifestat la voluntat de l'Ajuntament de Lleida de treure a licitació pròximament aquest projecte ja que hi ha empreses interessades en explotar el pàrquing subterrani i, en conseqüència, d'urbanitzar la plaça a canvi del cànon que haurien d'abonar.
Aquest conveni modifica i substitueix els anteriors, el primer signat en data 26 de novembre del 2006 i el darrer el 21 de març del 2011. El nou acord és fruit d’un replantejament per buscar l’equilibri econòmic.
En aquest nou conveni, i després de noves valoracions, es deixa com a única contrapartida per eximir a la Diputació de Lleida de l'obligació d’urbanitzar l’interior de l’Illa de la Maternitat un solar a l'illa de Sant Anastasi (interior del passatge Santa Anna), propietat de la Diputació i que passa a mans de la Paeria. Així, doncs, la Corporació Provincial queda exempta de la cessió de la finca de Torre Vicenç, que continua en la seva propietat i que, segons ha avançat el president de la Diputació, Joan Reñé, la partida pressupostària que tenien compromesa la destinaran a la rehabilitació d'aquest equipament.
Per la seva banda, i en virtut d’aquest acord, l’Ajuntament de Lleida redactarà el projecte d’urbanització dels espais verds pendents d’executar en el interior del’Illa de la Maternitat (UA6) i executarà aquestes obres per un import de 600.000€.
Per la seva banda, la Diputació es queda sense l’obligació d’urbanitzar aquesta plaça interior de l’Illa Maternitat i cedeix a l’Ajuntament el solar de l’Illa de Sant Anastasi, valorat amb el mateix import, derogant tot allò que deien els anteriors convenis.
http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=15634
Joined
·
321 Posts
Manquen ombres a moltes places i més vegetació.Ultimament a Lleida escassen els elements naturals.. tiren de blocs de pedra, ciment i formigó i avall! Una llàstima
Ho havia de soltar, m'he tret un bon pes de sobre.
Error
Doncs el moviment de terres no es per a la construccio del nou pavelló. Es per la pista de supermotards que estan preparant per aquest cap de setmana (16- juny)
Disculpeu el error
Güelo
Doncs el moviment de terres no es per a la construccio del nou pavelló. Es per la pista de supermotards que estan preparant per aquest cap de setmana (16- juny)
Disculpeu el error
Güelo
Joined
·
28,831 Posts
La Paeria dóna llum verda al plec per a la licitació per construir i explotar el pàrquing de la Illa de la Maternitat
Tindrà un mínim de 280 places i l’adjudicatari també haurà d’urbanitzar la plaça superior i els accessos
La Comissió d’Urbanisme, Medi Ambient, Mobilitat i Territori ha donat llum verda al Plec de Clàusules per construir i explotar un aparcament subterrani de dues plantes a la Illa de la Maternitat, ubicada entre la Rambla d’Aragó, el carrer Governador de Montcada, carrer Sant Crist i carrer Lluís Besa, així com la urbanització de la plaça superior i el condicionament dels accessos.
La primera tinent d’alcalde, Marta Camps, ha explicat que la superfície total del solar, ara de propietat municipal un cop es va signar l’acord amb la Diputació de Lleida, és de 5.800 metres quadrats de sòl, en el qual es construirà un pàrquing amb un mínim de 280 places, de les quals el 50% hauran de ser de rotació. L’adjudicatari, a més, estarà obligat a urbanitzar la plaça que queda en superfície per un import mínim de 600.000 euros, alhora que haurà d’aportar 400.000 euros més per adequar els accessos a l’entorn de la Illa de la Maternitat.
Segons el plec, l’adjudicatari haurà de pagar un cànon anual d’uns 51.000 euros durant els 50 anys que durarà la concessió de l’explotació de l’aparcament. Els terminis que s’han establert, un cop s’adjudiqui aquest projecte, és de dos anys i mig, entre la redacció del projecte i les obres que s’han de dur a terme per construir el pàrquing i la plaça.
Cessió a Fira de Lleida d’un solar per al nou pavelló
La Comissió també ha informat favorablement de la cessió a la Fundació de la Fira de Lleida d’un dret de superfície de caràcter gratuït, sobre una finca municipal situada al carrer Camí de Picos per tal de destinar-la a la construcció d’un nou pavelló firal.
Atès que l’Ajuntament de Lleida disposa d’una finca de 6.303,17 m2 que resulta adequada per a la construcció d’aquest equipament i que l’ampliació de les instal·lacions de la Fira és essencial per al desenvolupament econòmic i social de la ciutat, s’ha considerat que aquest solar era adient per atendre les necessitats de la Fira de Lleida.
http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=15761
Tindrà un mínim de 280 places i l’adjudicatari també haurà d’urbanitzar la plaça superior i els accessos
La Comissió d’Urbanisme, Medi Ambient, Mobilitat i Territori ha donat llum verda al Plec de Clàusules per construir i explotar un aparcament subterrani de dues plantes a la Illa de la Maternitat, ubicada entre la Rambla d’Aragó, el carrer Governador de Montcada, carrer Sant Crist i carrer Lluís Besa, així com la urbanització de la plaça superior i el condicionament dels accessos.
La primera tinent d’alcalde, Marta Camps, ha explicat que la superfície total del solar, ara de propietat municipal un cop es va signar l’acord amb la Diputació de Lleida, és de 5.800 metres quadrats de sòl, en el qual es construirà un pàrquing amb un mínim de 280 places, de les quals el 50% hauran de ser de rotació. L’adjudicatari, a més, estarà obligat a urbanitzar la plaça que queda en superfície per un import mínim de 600.000 euros, alhora que haurà d’aportar 400.000 euros més per adequar els accessos a l’entorn de la Illa de la Maternitat.
Segons el plec, l’adjudicatari haurà de pagar un cànon anual d’uns 51.000 euros durant els 50 anys que durarà la concessió de l’explotació de l’aparcament. Els terminis que s’han establert, un cop s’adjudiqui aquest projecte, és de dos anys i mig, entre la redacció del projecte i les obres que s’han de dur a terme per construir el pàrquing i la plaça.
Cessió a Fira de Lleida d’un solar per al nou pavelló
La Comissió també ha informat favorablement de la cessió a la Fundació de la Fira de Lleida d’un dret de superfície de caràcter gratuït, sobre una finca municipal situada al carrer Camí de Picos per tal de destinar-la a la construcció d’un nou pavelló firal.
Atès que l’Ajuntament de Lleida disposa d’una finca de 6.303,17 m2 que resulta adequada per a la construcció d’aquest equipament i que l’ampliació de les instal·lacions de la Fira és essencial per al desenvolupament econòmic i social de la ciutat, s’ha considerat que aquest solar era adient per atendre les necessitats de la Fira de Lleida.
http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=15761
Joined
·
28,831 Posts
Completada l'estructura de l'edifici que acollirà Media Markt
Tindrà una superfície de 2.450 metres quadrats
http://www.segre.com/lleida/detall-...ructura-de-ledifici-que-acollira-media-markt/
Joined
·
28,831 Posts
La Paeria peatonalitza el carrer Ensenyança
En el marc del projecte Entorns Escolars Segurs, que comporta també el canvi del sentit de circulació del carrer Bisbe Galindo, l’habilitació de 300 metres de carril bus a Prat de la Riba i la reordenació de l’aparcament de la zona
L’Ajuntament de Lleida ha iniciat aquesta setmana les millores que es duran a terme a l’entorn del col·legi Lestonnac, en el marc del projecte Entorns Escolars Segurs, entre les quals destaca la peatonalització del carrer Ensenyança, l’habilitació de 300 metres de carril bus a l’avinguda Prat de la Riba, en concret entre els carrers Onofre Cerveró i Salmerón, el canvi del sentit de circulació del carrer Bisbe Galindo i la reordenació de l’aparcament de la zona.
Amb l’objectiu de pacificar el trànsit del voltant del centre escolar i potenciar el transport públic i els desplaçaments a peu, es prioritza el carrer Ensenyança, per als vianants i bicicletes, en el qual no es permetrà la circulació del trànsit rodat, excepte per a l’estacionament de bicicletes i motos. També, s’instal·laran bancs i aparcabicis en aquest espai.
D’altra banda, s’habilitaran noves zones de càrrega i descàrrega als carrers Pallars i Bisbe Galindo, a més de noves places d’estacionament de rotació en aquest últim carrer, que canvia el sentit circulatori. També, s’habilita un espai al carrer Bonaire per facilitar l’encotxament a l’entrada i sortida dels escolars.
L’habilitació del nou carril bus a Prat de la Riba, que es durà a terme a mitjans de setembre, és una mesura inclosa com a millora del transport públic en el Pla de Mobilitat Urbana i el Pacte Social per la Ciutadania. A més, s’instal·laran 2 semàfors de preferència per al transport públic en aquest nou tram de carril bus, que permetran estalviar temps en el recorregut per a les 7 línies que passen per aquest tram, com ja s’ha fet l’avinguda Madrid, per exemple.
http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=16130
En el marc del projecte Entorns Escolars Segurs, que comporta també el canvi del sentit de circulació del carrer Bisbe Galindo, l’habilitació de 300 metres de carril bus a Prat de la Riba i la reordenació de l’aparcament de la zona
L’Ajuntament de Lleida ha iniciat aquesta setmana les millores que es duran a terme a l’entorn del col·legi Lestonnac, en el marc del projecte Entorns Escolars Segurs, entre les quals destaca la peatonalització del carrer Ensenyança, l’habilitació de 300 metres de carril bus a l’avinguda Prat de la Riba, en concret entre els carrers Onofre Cerveró i Salmerón, el canvi del sentit de circulació del carrer Bisbe Galindo i la reordenació de l’aparcament de la zona.
Amb l’objectiu de pacificar el trànsit del voltant del centre escolar i potenciar el transport públic i els desplaçaments a peu, es prioritza el carrer Ensenyança, per als vianants i bicicletes, en el qual no es permetrà la circulació del trànsit rodat, excepte per a l’estacionament de bicicletes i motos. També, s’instal·laran bancs i aparcabicis en aquest espai.
D’altra banda, s’habilitaran noves zones de càrrega i descàrrega als carrers Pallars i Bisbe Galindo, a més de noves places d’estacionament de rotació en aquest últim carrer, que canvia el sentit circulatori. També, s’habilita un espai al carrer Bonaire per facilitar l’encotxament a l’entrada i sortida dels escolars.
L’habilitació del nou carril bus a Prat de la Riba, que es durà a terme a mitjans de setembre, és una mesura inclosa com a millora del transport públic en el Pla de Mobilitat Urbana i el Pacte Social per la Ciutadania. A més, s’instal·laran 2 semàfors de preferència per al transport públic en aquest nou tram de carril bus, que permetran estalviar temps en el recorregut per a les 7 línies que passen per aquest tram, com ja s’ha fet l’avinguda Madrid, per exemple.
http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=16130
Joined
·
28,831 Posts
Cervera, les Borges, Solsona, Tremp i el Pont aturen el pla de barris a l'espera de cobrar-lo
http://cat.lleida.com/actualitat/
http://cat.lleida.com/actualitat/
Joined
·
28,831 Posts
La Paeria ratifica las fechas de las audiencias públicas sobre Les Basses y el Museu Morera
El consistorio recuerda que hace dos meses que se aprobó su reglamento de funcionamiento y lamenta que "alguien necesite más tiempo"
http://www.lavanguardia.com/local/20120914/54350407232/paeria-ratifica-audiencias-basses-morera.html
El consistorio recuerda que hace dos meses que se aprobó su reglamento de funcionamiento y lamenta que "alguien necesite más tiempo"
http://www.lavanguardia.com/local/20120914/54350407232/paeria-ratifica-audiencias-basses-morera.html
Joined
·
28,831 Posts
La Paeria defensa un model per a les Basses que aposta per un parc de titularitat pública, amb inversió privada que generi ocupació
Lleida celebra la primera audiència de la seva història, amb la participació dels grups polítics, d'entitats i particulars, en què han destacat la pluralitat d'opinions, totes coincidint en el desig de recuperar el parc per a la ciutat
L'equip de govern de l'Ajuntament de Lleida ha defensat un model per a les Basses que aposta per un parc de titularitat pública, amb inversió privada que generi ocupació. Sota aquesta premissa han versat les intervencions de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i els tinents d'alcalde, Marta Camps i Rafael Peris en la primera audiència pública de la història de la ciutat, en la qual han participat els diferents grups polítics, amb i sense representació a la Paeria, diverses entitats i particulars. En el debat, ha destacat la pluralitat d'opinions, promovent la participació ciutadana i coincidint en el desig de recuperar el parc per a la ciutat.
L'Audiència Pública de les Basses s'ha iniciat amb una breu presentació del paer en cap, Àngel Ros, per, seguidament, el convidat expert, Joan Ganau, doctor en Geografia i professor de la UdL fes la seva exposició, en la qual ha destacat que "cal un parc que, pot ser una qüestió econòmica –i més en els moments en què ens trobem ara- que s’ha de fer bé, sigui el que sigui que es faci, per assegurar el gaudi públic d’aquest parc. Necessitem un parc per passar un dia en família, que podria ser les Basses, i que tinguem una ciutat que sigui més fruit de les voluntats ciutadanes.”
Després ha estat el torn de la representant de la CUP, Esther Sancho, proposant de l'Audiència Pública, qui ha defensat el seu model de les Basses com un parc familiar i sense la inversió de cap iniciativa privada. Posteriorment, ha estat la 1a tinent d'alcalde, Marta Camps, qui ha explicat la visió de l'equip de govern i que ha destacat els 2 processos de participació ciutadana que s'han dut a terme des del 2006 fins al 2008. A més, ha explicat en què consisteix la modificació del pla general i el nou pla parcial, que dibuixa les Basses del futur.
La modificació classifica de sòl urbanitzable el Parc i els terrenys de la seva ampliació, de tal manera que passarà dels 180.000 metres quadrats actuals de superfície als 271.100 metres quadrats, cosa que suposa un increment del 50%, dels quals més de 230.000 es destinaran a espais lliures i equipaments. En aquest sentit, a l'interior del parc hi haurà camins per passejar o anar amb bicicleta, estanys o làmines d’aigua, un hotel de cent places, àrea de piscines, tres edificis per cafeteria, restaurant o altres serveis terciaris, a més d’una zona de pícnic, càmping i bungalous, pistes esportives, una àrea central amb jocs infantils i espai per a concerts o altres esdeveniments, així com una gran zona verda, que conservarà tot l’arbrat que hi ha al parc i del qual es va fer un inventari.
Cadascuna de les diferents zones tindrà aparcament, ja que se n’han previst cinc a tot el parc amb un total de 843 places, així com un vial perimetral per arribar a totes les zones i deixar lliure del pas de vehicle la part principal i més arbrada del Parc. Aquest document detalla que l’accés a les Basses es farà a través d’una rotonda de nova construcció a la N-240.
Alhora, es contempla la possibilitat d'una zona comercial de 12.000 metres quadrats de sostre, que només representa un 5% de la superfície total del parc, que estarà vinculat a l’esport, el lleure i la salut, que es tramitarà com a establiment singular segons la legislació actual de Comerç, tot i que actualment hi ha un contenciós pendent de resoldre, després de la negativa de la Generalitat a autoritzar-lo.
Aquesta nova proposta d’ordenació ha tingut en compte bona part de les conclusions que es van recollir durant el procés participació ciutadana que l’Ajuntament de Lleida va dur a terme conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Lleida, en el marc d’un protocol de col·laboració, entre novembre del 2006 i maig del 2007. En una segona fase, compresa entre novembre del 2006 i juny del 2008 es va ampliar el procés participatiu a la resta d’agents socials de la ciutat.
Per la seva banda, Convergència i Unió ha proposat també un parc de lleure, oci i esport, compatible amb usos educatius, tot i que sense cap zona comercial. El PP, en canvi, també aposta per un parc que incorpori aquests usos, tot i que amb inversió privada, sense ús comercial i amb una concessió del càmping.
A l'Audiència Pública s'han inscrit per participar-hi una quarantena de persones particulars i una quinzena d'entitats, que han pogut preguntar sobre aspectes de les Basses i aportar-hi els seus suggeriments.
La sessió, que s'ha celebrat a l'IMAC, ha conclòs amb la intervenció de l'alcalde, Àngel Ros, que ha posat de relleu la importància de mantenir la titularitat pública del parc com es fa al Parc Científic de Gardeny, però sense renunciar a la inversió privada que pugui aportar els més de 24 miliions d'euros que es necessiten per revitalitzar les Basses i, sobretot, que creï ocupació i ajudi a pal·liar l'atur juvenil.
Demà se celebrarà la segona Audiència Pública, també a l'IMAC, en aquest cas versarà sobre el Museu Morera.
http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=16229
Lleida celebra la primera audiència de la seva història, amb la participació dels grups polítics, d'entitats i particulars, en què han destacat la pluralitat d'opinions, totes coincidint en el desig de recuperar el parc per a la ciutat
L'equip de govern de l'Ajuntament de Lleida ha defensat un model per a les Basses que aposta per un parc de titularitat pública, amb inversió privada que generi ocupació. Sota aquesta premissa han versat les intervencions de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i els tinents d'alcalde, Marta Camps i Rafael Peris en la primera audiència pública de la història de la ciutat, en la qual han participat els diferents grups polítics, amb i sense representació a la Paeria, diverses entitats i particulars. En el debat, ha destacat la pluralitat d'opinions, promovent la participació ciutadana i coincidint en el desig de recuperar el parc per a la ciutat.
L'Audiència Pública de les Basses s'ha iniciat amb una breu presentació del paer en cap, Àngel Ros, per, seguidament, el convidat expert, Joan Ganau, doctor en Geografia i professor de la UdL fes la seva exposició, en la qual ha destacat que "cal un parc que, pot ser una qüestió econòmica –i més en els moments en què ens trobem ara- que s’ha de fer bé, sigui el que sigui que es faci, per assegurar el gaudi públic d’aquest parc. Necessitem un parc per passar un dia en família, que podria ser les Basses, i que tinguem una ciutat que sigui més fruit de les voluntats ciutadanes.”
Després ha estat el torn de la representant de la CUP, Esther Sancho, proposant de l'Audiència Pública, qui ha defensat el seu model de les Basses com un parc familiar i sense la inversió de cap iniciativa privada. Posteriorment, ha estat la 1a tinent d'alcalde, Marta Camps, qui ha explicat la visió de l'equip de govern i que ha destacat els 2 processos de participació ciutadana que s'han dut a terme des del 2006 fins al 2008. A més, ha explicat en què consisteix la modificació del pla general i el nou pla parcial, que dibuixa les Basses del futur.
La modificació classifica de sòl urbanitzable el Parc i els terrenys de la seva ampliació, de tal manera que passarà dels 180.000 metres quadrats actuals de superfície als 271.100 metres quadrats, cosa que suposa un increment del 50%, dels quals més de 230.000 es destinaran a espais lliures i equipaments. En aquest sentit, a l'interior del parc hi haurà camins per passejar o anar amb bicicleta, estanys o làmines d’aigua, un hotel de cent places, àrea de piscines, tres edificis per cafeteria, restaurant o altres serveis terciaris, a més d’una zona de pícnic, càmping i bungalous, pistes esportives, una àrea central amb jocs infantils i espai per a concerts o altres esdeveniments, així com una gran zona verda, que conservarà tot l’arbrat que hi ha al parc i del qual es va fer un inventari.
Cadascuna de les diferents zones tindrà aparcament, ja que se n’han previst cinc a tot el parc amb un total de 843 places, així com un vial perimetral per arribar a totes les zones i deixar lliure del pas de vehicle la part principal i més arbrada del Parc. Aquest document detalla que l’accés a les Basses es farà a través d’una rotonda de nova construcció a la N-240.
Alhora, es contempla la possibilitat d'una zona comercial de 12.000 metres quadrats de sostre, que només representa un 5% de la superfície total del parc, que estarà vinculat a l’esport, el lleure i la salut, que es tramitarà com a establiment singular segons la legislació actual de Comerç, tot i que actualment hi ha un contenciós pendent de resoldre, després de la negativa de la Generalitat a autoritzar-lo.
Aquesta nova proposta d’ordenació ha tingut en compte bona part de les conclusions que es van recollir durant el procés participació ciutadana que l’Ajuntament de Lleida va dur a terme conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Lleida, en el marc d’un protocol de col·laboració, entre novembre del 2006 i maig del 2007. En una segona fase, compresa entre novembre del 2006 i juny del 2008 es va ampliar el procés participatiu a la resta d’agents socials de la ciutat.
Per la seva banda, Convergència i Unió ha proposat també un parc de lleure, oci i esport, compatible amb usos educatius, tot i que sense cap zona comercial. El PP, en canvi, també aposta per un parc que incorpori aquests usos, tot i que amb inversió privada, sense ús comercial i amb una concessió del càmping.
A l'Audiència Pública s'han inscrit per participar-hi una quarantena de persones particulars i una quinzena d'entitats, que han pogut preguntar sobre aspectes de les Basses i aportar-hi els seus suggeriments.
La sessió, que s'ha celebrat a l'IMAC, ha conclòs amb la intervenció de l'alcalde, Àngel Ros, que ha posat de relleu la importància de mantenir la titularitat pública del parc com es fa al Parc Científic de Gardeny, però sense renunciar a la inversió privada que pugui aportar els més de 24 miliions d'euros que es necessiten per revitalitzar les Basses i, sobretot, que creï ocupació i ajudi a pal·liar l'atur juvenil.
Demà se celebrarà la segona Audiència Pública, també a l'IMAC, en aquest cas versarà sobre el Museu Morera.
http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=16229
Joined
·
28,831 Posts
Entitats i veïns de Lleida rebutgen una zona comercial a les Basses d'Alpicat
Els polítics han tingut cinc vegades més de temps d'intervenció que els particulars a la primera audiència pública ciutadana
L'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) ha acollit aquest dilluns la primera audiència pública a la ciutat, per parlar del futur del parc de Les Basses d'Alpicat (Segrià). Aquesta audiència pública, que s'ha allargat més de tres hores, ha començat amb les intervencions dels polítics (8), que han disposat de 15 minuts cadascun, i ha seguit amb entitats (10) i ciutadans (11), que només han disposat de 3 minuts, un fet que ha rebut diverses queixes per part dels veïns participants. La majoria de ciutadans han rebutjat la opció de col·locar una zona comercial a les Basses, tal com proposa l'Ajuntament de Lleida, amb majoria absoluta del PSC. Volen, en canvi, que es recuperi com a parc familiar.
La proposta de l'Ajuntament de Lleida per recuperar el parc de les Basses d'Alpicat contempla destinar un 5% de la superfície a zona comercial, una idea que majoritàriament no agrada a veïns però que des de la Paeria consideren necessària per sufragar part de les despeses d'adequació en moments de crisi com l'actual. El portaveu de CiU, Joan Ramon Zaballos, va més enllà i demana que les Basses es converteixi en un parc d'oci diferent als que ja hi ha a Catalunya i que atregui turistes. Veïns i associacions tampoc veuen bé aquesta opció ja que els agradaria recuperar les Basses com eren abans, un espai d'oci familiar i públic pels lleidatans.
L'audiència pública d'aquest dilluns ha començat a les set de la tarda i ha acabat a quarts d'onze de la nit. Un dels primers a parlar ha estat l'expert convidat per la Paeria, el professor de la UdL, Joan Ganau, que ha fet un repàs a la història de les Basses, un indret que va néixer per abastir d'aigua a la ciutat, funció que va mantenir fins als anys 50, quan les basses es van convertir en piscines, on anaven a passar el dia famílies senceres. Als anys 90 però es va anar degradant, segons alguns perquè l'ajuntament no va invertir en la seva conservació i segons altres, perquè la gent va deixar d'anar. Per Ganau, actualment hi ha una gran demanda d'espais públics a Lleida a causa de l'augment de la població.
La CUP va ser la impulsora d'aquesta audiència pública i l'Ester Sancho, la seva portaveu, ha estat doncs una de les primeres també a parlar. Abans d'entrar en matèria ha criticat que l'audiència pública s'hagi convocat tard i malament, concretament, ha dit, un any i mig després del que tocava i perquè va intervenir el Síndic de Greuges. Pel que fa a la proposta del Parc, Sancho considera que el seu ús ha de ser 100% públic i per tant descarta que hi hagi una zona comercial privada. Sancho també ha lamentat que no s'hagi fet cap estudi ambientalista abans de presentar un projecte ni un estudi de mobilitat.
En aquest sentit s'ha referit també la portaveu de Dones d'ICV, Sara Vilà, que ha criticat que des de l'Ajuntament s'ha dit que es potenciarà el transport públic per arribar-hi però no ha dit ni quin ni quant o que s'habilitarà el parc per arribar en bici però no s'ha explicat si es comptarà amb carril bici per arribar des de Lleida o Alpicat. Sancho també ha insistit reiteradament en què la Paeria fixi una data per fer una comissió de seguiment del projecte de les Basses i finalment l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha dit que serà al novembre.
La tinent d'alcalde i regidora d'Urbanisme, Marta Camps, ha respost a les intervencions dient que no creu que Lleida disposi de pocs espais públics ja que la ciutat està per sobre de la mitjana catalana en aquest sentit. Camps també ha recordat que l'ús comercial que s'ha plantejat suposaria només un 5% de la superfície i ha insistit amb què l'objectiu d'aquesta mesura és disminuir els costos públics de rehabilitació de les Basses.
El portaveu del PP, Joan Vilella, s'ha centrat en opcions per reduir el cost de 24,5 milions d'euros que es calcula costaria dur a terme el projecte presentat per l'ajuntament i que inclou una ampliació de l'espai. Vilella proposa mantenir les dimensions actuals del parc per estalviar 2,5 milions d'euros i en comptes de la zona comercial, que ara per ara no es pot dur a terme si la Generalitat no canvia la normativa, promoure una cafeteria restaurant i un càmping amb bungalows.
Pel que fa a entitats i ciutadans, allò que més s'ha repetit és que es vol recuperar l'essència de les Basses d'abans, un indret d'oci familiar. La zona comercial, diu l'Enric Navas, majoritàriament no agrada, i la zona esportiva sí però no en detriment de la zona familiar. També altres com el Roc Padró o el Pol Jové, han insistit en què cal tenir en compte l'opinió i les necessitats dels joves per dissenyar el futur de les Basses i el David Colell considera una barbaritat els gairebé 25 milions que calculen caldria invertir en la recuperació del parc. Els ciutadans també han demanat rapidesa en la presa de decisions i que en dos anys s'hagin recuperat les Basses.
Més enllà del contingut, els ciutadans i entitats també han volgut dedicar un moment a les formes. Han criticat la diferència de temps permès a un polític i a un veí quan és un procés "participatiu ciutadà", tal com ha recordat Joan Vázquez, d'Ipcena, i també la situació des d'on parlava cadascú, ja que els polítics ho han fet des de la taula presidencial o des d'un faristol mentre que els ciutadans ho han fet drets en mig de la sala d'esquenes a la majoria de persones.
http://www.araponent.cat/noticia/41...tgen-una-zona-comercial-a-les-basses-dalpicat
Els polítics han tingut cinc vegades més de temps d'intervenció que els particulars a la primera audiència pública ciutadana
L'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) ha acollit aquest dilluns la primera audiència pública a la ciutat, per parlar del futur del parc de Les Basses d'Alpicat (Segrià). Aquesta audiència pública, que s'ha allargat més de tres hores, ha començat amb les intervencions dels polítics (8), que han disposat de 15 minuts cadascun, i ha seguit amb entitats (10) i ciutadans (11), que només han disposat de 3 minuts, un fet que ha rebut diverses queixes per part dels veïns participants. La majoria de ciutadans han rebutjat la opció de col·locar una zona comercial a les Basses, tal com proposa l'Ajuntament de Lleida, amb majoria absoluta del PSC. Volen, en canvi, que es recuperi com a parc familiar.
La proposta de l'Ajuntament de Lleida per recuperar el parc de les Basses d'Alpicat contempla destinar un 5% de la superfície a zona comercial, una idea que majoritàriament no agrada a veïns però que des de la Paeria consideren necessària per sufragar part de les despeses d'adequació en moments de crisi com l'actual. El portaveu de CiU, Joan Ramon Zaballos, va més enllà i demana que les Basses es converteixi en un parc d'oci diferent als que ja hi ha a Catalunya i que atregui turistes. Veïns i associacions tampoc veuen bé aquesta opció ja que els agradaria recuperar les Basses com eren abans, un espai d'oci familiar i públic pels lleidatans.
L'audiència pública d'aquest dilluns ha començat a les set de la tarda i ha acabat a quarts d'onze de la nit. Un dels primers a parlar ha estat l'expert convidat per la Paeria, el professor de la UdL, Joan Ganau, que ha fet un repàs a la història de les Basses, un indret que va néixer per abastir d'aigua a la ciutat, funció que va mantenir fins als anys 50, quan les basses es van convertir en piscines, on anaven a passar el dia famílies senceres. Als anys 90 però es va anar degradant, segons alguns perquè l'ajuntament no va invertir en la seva conservació i segons altres, perquè la gent va deixar d'anar. Per Ganau, actualment hi ha una gran demanda d'espais públics a Lleida a causa de l'augment de la població.
La CUP va ser la impulsora d'aquesta audiència pública i l'Ester Sancho, la seva portaveu, ha estat doncs una de les primeres també a parlar. Abans d'entrar en matèria ha criticat que l'audiència pública s'hagi convocat tard i malament, concretament, ha dit, un any i mig després del que tocava i perquè va intervenir el Síndic de Greuges. Pel que fa a la proposta del Parc, Sancho considera que el seu ús ha de ser 100% públic i per tant descarta que hi hagi una zona comercial privada. Sancho també ha lamentat que no s'hagi fet cap estudi ambientalista abans de presentar un projecte ni un estudi de mobilitat.
En aquest sentit s'ha referit també la portaveu de Dones d'ICV, Sara Vilà, que ha criticat que des de l'Ajuntament s'ha dit que es potenciarà el transport públic per arribar-hi però no ha dit ni quin ni quant o que s'habilitarà el parc per arribar en bici però no s'ha explicat si es comptarà amb carril bici per arribar des de Lleida o Alpicat. Sancho també ha insistit reiteradament en què la Paeria fixi una data per fer una comissió de seguiment del projecte de les Basses i finalment l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha dit que serà al novembre.
La tinent d'alcalde i regidora d'Urbanisme, Marta Camps, ha respost a les intervencions dient que no creu que Lleida disposi de pocs espais públics ja que la ciutat està per sobre de la mitjana catalana en aquest sentit. Camps també ha recordat que l'ús comercial que s'ha plantejat suposaria només un 5% de la superfície i ha insistit amb què l'objectiu d'aquesta mesura és disminuir els costos públics de rehabilitació de les Basses.
El portaveu del PP, Joan Vilella, s'ha centrat en opcions per reduir el cost de 24,5 milions d'euros que es calcula costaria dur a terme el projecte presentat per l'ajuntament i que inclou una ampliació de l'espai. Vilella proposa mantenir les dimensions actuals del parc per estalviar 2,5 milions d'euros i en comptes de la zona comercial, que ara per ara no es pot dur a terme si la Generalitat no canvia la normativa, promoure una cafeteria restaurant i un càmping amb bungalows.
Pel que fa a entitats i ciutadans, allò que més s'ha repetit és que es vol recuperar l'essència de les Basses d'abans, un indret d'oci familiar. La zona comercial, diu l'Enric Navas, majoritàriament no agrada, i la zona esportiva sí però no en detriment de la zona familiar. També altres com el Roc Padró o el Pol Jové, han insistit en què cal tenir en compte l'opinió i les necessitats dels joves per dissenyar el futur de les Basses i el David Colell considera una barbaritat els gairebé 25 milions que calculen caldria invertir en la recuperació del parc. Els ciutadans també han demanat rapidesa en la presa de decisions i que en dos anys s'hagin recuperat les Basses.
Més enllà del contingut, els ciutadans i entitats també han volgut dedicar un moment a les formes. Han criticat la diferència de temps permès a un polític i a un veí quan és un procés "participatiu ciutadà", tal com ha recordat Joan Vázquez, d'Ipcena, i també la situació des d'on parlava cadascú, ja que els polítics ho han fet des de la taula presidencial o des d'un faristol mentre que els ciutadans ho han fet drets en mig de la sala d'esquenes a la majoria de persones.
http://www.araponent.cat/noticia/41...tgen-una-zona-comercial-a-les-basses-dalpicat
Joined
·
28,831 Posts
Via lliure al pla per construir un Mercadona i un hotel al Nou Forn
La comissió d'Urbanisme de la Paeria va donar via lliure ahir al pla per transformar la parcel·la del restaurant Nou Forn de Ciutat Jardí -entre els carrers Rovira Roure, Germanies i Periodista Trapa- en un complex comercial i hoteler de 4.728 metres quadrats de sostre edificable. El projecte preveu un supermercat de 1.500 metres quadrats de superfície de venda que gestionarà la firma Mercadona, un hotel de 3 estrelles i 55 habitacions i entre tres i quatre botigues de format mitjà. Els promotors ja han sol·licitat llicència per començar les obres, però estan pendents que la Generalitat doni també el seu vistiplau al pla de millora urbana que aprovarà en el ple de divendres la Paeria. "Començarem tan aviat com puguem. És un tràmit burocràtic que pot tardar uns dos mesos, així que cap al gener podríem iniciar les obres", va explicar Rubén Lladonosa, un dels responsables de la firma promotora. El compromís amb Mercadona és que pugui tindre el local enllestit abans del juny del 2014, per això les obres podrien desenvolupar-se al llarg de l'any que ve.
http://cat.lleida.com/actualitat/index.html#155761
Joined
·
28,831 Posts
Concurs d’idees per dinamitzar la nova Rambla Ferran
En el marc del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola, es pretén millorar i reformar aquest important eix de la ciutat amb un disseny urbanístic més integrat i amb un ús potencial mixt que combini comerç, serveis i residencial
La 1a tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Marta Camps, acompanyada del tinent d’alcalde i regidor de Comerç, Mercats i Consum, Rafael Peris, ha presentat aquest dimarts el concurs d’idees per a la dinamització socioeconòmica de la Rambla Ferran i de l’avinguda Francesc Macià que ha convocat l’Ajuntament de Lleida, a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme i en el marc del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola. La convocatòria d’aquest concurs pretén seleccionar propostes prèvies per revitalitzar aquests dos importants eixos de la ciutat que serviran com a estudis previs al projecte de remodelació i reforma de les dues avingudes.
Camps ha explicat que en aquest concurs s’estableix que tant la Rambla Ferran com l’avinguda Francesc Macià tinguin un ús potencial mixt, és a dir, principalment comerç, però també serveis de tot tipus i residencial. Així, es pretén que el nou disseny urbanístic que sorgeixi d’aquests estudis previs sigui més amable i integrat en el model de ciutat i adequat a l’activitat del barri. (arxiu de so)
En aquest sentit, les propostes han d’anar encaminades a fer una reflexió socioeconòmica a través d’un inventari sobre l’activitat econòmica i comercial de la zona; definir les tendències al canvi per la influència de la situació econòmica actual, tipologies de dinamització més adients, necessitats d’equipaments que requereix el nou model; una proposta sobre la reforma urbanística i de dinamització, adient amb la mobilitat de la zona; i el manteniment i integració dels elements de jardineria existents, entre altres.
El pressupost total per al Pla de Dinamització és de dos milions d’euros, que ha d’incloure l’execució del pla, l’actuació urbanística proposada, honoraris, permisos, topografia i divulgació. Així, les propostes que es presentin (hi haurà un termini de presentació de 2 mesos un cop es publiqui l’anunci) seran sotmesos a uns criteris de valoració: 50 punts pla de dinamització, 40 punts proposta urbanística i 10 punts la proposta de distribució econòmica del Pla de Dinamització. Per superar el concurs cal obtenir un mínim de 70 punts i seran seleccionades com a màxim les 3 millors idees que sobrepassin aquesta puntuació. Una comissió de valoració, formada per representants veïnals i comercials, així com de tècnics municipals, serà l’encarregada d’analitzar les ofertes. Així mateix, es podran concedir fins a 3 premis de 8.300 € cadascun d’ells i es podrà atorgar un únic accèssit de 1.700 € a qualsevol de les propostes presentades al concurs que no haig estat seleccionada com a guanyadora.
Estudis de mobilitat i elements de jardineria
Per tal de facilitar l’elaboració de la proposta, es lliurarà als interessats en el concurs d’idees un estudi de mobilitat i un informe sobre parcs i jardins de l’àmbit del concurs.
En aquest sentit, cal destacar de l’estudi de mobilitat que 11.600 vianants passen cada dia per la zona: 7.300 per la vorera de números parells (riu), 2.400 per la vorera de números senars i 1.900 per la Rambla. Així mateix, la Rambla Ferran és l’eix viari de la ciutat on hi ha una major quantitat de transport públic que circula ja que connecta els dos nodes principals de mobilitat interurbana (Estació d’Autobusos i Renfe) i, per tant, la quantitat de línies d’autobús i taxis que hi circulen és elevada. Segons les dades de l’estudi, cada hi passen 1.145 expedicions entre el transport urbà, l’interurbà, l’escolar i taxis. El document recull, a més, que un total de 200 bicicletes hi circulen diàriament per la zona.
Pel que fa al transport privat, l’estudi de mobilitat recull que 30.000 vehicles hi passen cada dia: 20.000 en sentit Paeria i 10.000 en sentit Estació de Renfe.
L’informe de parcs i jardins que s’ha realitzat d’aquest àmbit recull l’arbrat existent i de gran importància per al patrimoni verd de la ciutat. Així, a l’avinguda Francesc Macià hi ha 3 Acàcies, que tenen 20 anys de vida; i 44 Plataners, amb 60 anys d’existència. Pel que fa a la Rambla Ferran, hi ha 106 Plataners que tenen 20 anys i a la plaça Ramon Berenguer IV hi ha 10 Castanyers d’Índies, de 60 anys, i 5 Erables de 20 anys.
http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=16342
En el marc del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola, es pretén millorar i reformar aquest important eix de la ciutat amb un disseny urbanístic més integrat i amb un ús potencial mixt que combini comerç, serveis i residencial
La 1a tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Marta Camps, acompanyada del tinent d’alcalde i regidor de Comerç, Mercats i Consum, Rafael Peris, ha presentat aquest dimarts el concurs d’idees per a la dinamització socioeconòmica de la Rambla Ferran i de l’avinguda Francesc Macià que ha convocat l’Ajuntament de Lleida, a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme i en el marc del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola. La convocatòria d’aquest concurs pretén seleccionar propostes prèvies per revitalitzar aquests dos importants eixos de la ciutat que serviran com a estudis previs al projecte de remodelació i reforma de les dues avingudes.
Camps ha explicat que en aquest concurs s’estableix que tant la Rambla Ferran com l’avinguda Francesc Macià tinguin un ús potencial mixt, és a dir, principalment comerç, però també serveis de tot tipus i residencial. Així, es pretén que el nou disseny urbanístic que sorgeixi d’aquests estudis previs sigui més amable i integrat en el model de ciutat i adequat a l’activitat del barri. (arxiu de so)
En aquest sentit, les propostes han d’anar encaminades a fer una reflexió socioeconòmica a través d’un inventari sobre l’activitat econòmica i comercial de la zona; definir les tendències al canvi per la influència de la situació econòmica actual, tipologies de dinamització més adients, necessitats d’equipaments que requereix el nou model; una proposta sobre la reforma urbanística i de dinamització, adient amb la mobilitat de la zona; i el manteniment i integració dels elements de jardineria existents, entre altres.
El pressupost total per al Pla de Dinamització és de dos milions d’euros, que ha d’incloure l’execució del pla, l’actuació urbanística proposada, honoraris, permisos, topografia i divulgació. Així, les propostes que es presentin (hi haurà un termini de presentació de 2 mesos un cop es publiqui l’anunci) seran sotmesos a uns criteris de valoració: 50 punts pla de dinamització, 40 punts proposta urbanística i 10 punts la proposta de distribució econòmica del Pla de Dinamització. Per superar el concurs cal obtenir un mínim de 70 punts i seran seleccionades com a màxim les 3 millors idees que sobrepassin aquesta puntuació. Una comissió de valoració, formada per representants veïnals i comercials, així com de tècnics municipals, serà l’encarregada d’analitzar les ofertes. Així mateix, es podran concedir fins a 3 premis de 8.300 € cadascun d’ells i es podrà atorgar un únic accèssit de 1.700 € a qualsevol de les propostes presentades al concurs que no haig estat seleccionada com a guanyadora.
Estudis de mobilitat i elements de jardineria
Per tal de facilitar l’elaboració de la proposta, es lliurarà als interessats en el concurs d’idees un estudi de mobilitat i un informe sobre parcs i jardins de l’àmbit del concurs.
En aquest sentit, cal destacar de l’estudi de mobilitat que 11.600 vianants passen cada dia per la zona: 7.300 per la vorera de números parells (riu), 2.400 per la vorera de números senars i 1.900 per la Rambla. Així mateix, la Rambla Ferran és l’eix viari de la ciutat on hi ha una major quantitat de transport públic que circula ja que connecta els dos nodes principals de mobilitat interurbana (Estació d’Autobusos i Renfe) i, per tant, la quantitat de línies d’autobús i taxis que hi circulen és elevada. Segons les dades de l’estudi, cada hi passen 1.145 expedicions entre el transport urbà, l’interurbà, l’escolar i taxis. El document recull, a més, que un total de 200 bicicletes hi circulen diàriament per la zona.
Pel que fa al transport privat, l’estudi de mobilitat recull que 30.000 vehicles hi passen cada dia: 20.000 en sentit Paeria i 10.000 en sentit Estació de Renfe.
L’informe de parcs i jardins que s’ha realitzat d’aquest àmbit recull l’arbrat existent i de gran importància per al patrimoni verd de la ciutat. Així, a l’avinguda Francesc Macià hi ha 3 Acàcies, que tenen 20 anys de vida; i 44 Plataners, amb 60 anys d’existència. Pel que fa a la Rambla Ferran, hi ha 106 Plataners que tenen 20 anys i a la plaça Ramon Berenguer IV hi ha 10 Castanyers d’Índies, de 60 anys, i 5 Erables de 20 anys.
http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=16342
2101 - 2120 of 2827 Posts
Join the discussion
